L’any de l’artista que cremava els seus quadros

El 2021 és l’‘Any Palau Ferré’, que commemora el centenari del naixement d’aquest pintor i escultor cubista que es va caracteritzar pels vius colors i els traços únics de les seves obres. Per celebrar i commemorar la vida i obra de l’artista tarragoní, l’Institut Francès de Barcelona acull, fins al 24 de juliol, ‘Palau Ferré à París’, que forma part d’una sèrie d’exposicions organitzades per tot Catalunya.

‘Palau Ferré à Paris: La modernitat de l’art’ compta amb una selecta col·lecció d’obres que se centren en els anys parisencs del pintor, escultor i ceramista, entre el 1957 i el 1963. El sobrenom de «l’artista que cremava els seus quadros», s’ha convertit en part del llegat que Maties Palau Ferré ha deixat rere seu. Nascut a Montblanc (Conca de Barberà), becat a París i deixeble de Pablo Picasso, va aconseguir una ascendent carrera que es va veure truncada per una sentència, el 1974, que l’obligava a pintar per a un marxant que el va estafar.

Desenganyat amb el mercat

«Tenia una carrera amb projecció internacional i èxit, però la sentència el va afectar molt anímicament», explica Rosa de les Neus Palau Ferré, comissària de l’exposició i neboda neta de l’artista. «A partir d’aquí, va començar a pintar perquè ho necessitava, però després ho cremava». Desenganyat pel funcionament del mercat de l’art, cremar les seves obres es va convertir en l’alleujament de l’artista, que es va negar a exposar durant anys com a protesta.

Malgrat aquesta última etapa de l’artista, la realitat és que la seva obra es caracteritza pels seus traços simples, les figures geomètriques i, en especial, un ús exacerbat de colors vius. Li agradava en especial jugar amb el color vermell, tal com s’observa a l’obra ‘Dona amb síndria’, en què ressalten els diferents tons del color. «A ell, a l’acadèmia, li deien que evités el vermell perquè era difícil d’aconseguir», narra la comissària, que explica com això va suposar un repte per a Palau Ferré per «dominar» el to carmí, que inunda moltes de les obres exposades.

Galls i arlequins

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

Palau Ferré es va instal·lar a París a mitjans del segle XX. Procedent d’una Espanya en dictadura, l’arribada a la capital cultural europea va suposar una infinitat de possibilitats per al tarragoní, que es definia com «un bohemi a París». La figura femenina, amb ulls ametllats i pintats de verd –segons ell, significava esperança–, el gall i els arlequins, tots dos molt relacionats amb la cultura francesa, són alguns dels símbols que l’artista va implementar en la seva obra arran del seu pas per París, on va poder conèixer i aprendre d’artistes com Picasso o l’escultor Láslzó Szabó.

«París és una experiència que et marca. És la ciutat de la bohèmia i de l’art», es pot llegir en una de les parets de l’exposició. Una cita amb la qual Palau Ferré descrivia la seva llar durant molts anys i que el va convertir en l’artista que va arribar a ser. Figura que ara la seva neboda neta i el seu germà, l’historiador Francesc Marco-Palau, commemoren en un Any amb 20 exposicions temàtiques i un centenar d’actes per tot Catalunya, així com la reedició d’‘El pintor que cremava els seus quadres’ (Base Editorial) i la catalogació de totes les seves obres.