Needcompany destil·la la violència més íntima i visceral de Shakespeare

Destil·lar i explorar les tragèdies de Shakespeare des d’una altra òptica més íntima, visceral i directa és la intenció de ‘Billy’s violence’, la nova proposta de la Needcompany, col·lectiu belga amb segell propi capitanejat per Jan Lauwers, que s’estrena mundialment aquest dijous al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), amb un repartiment que va intercalant l’anglès i el castellà. 

A diferència d’altres vegades, el director s’ha concentrat en el treball amb els actors, deixant al seu fill, el poeta Victor Afung Lauwers, la creació del text. La dramatúrgia és d’Elke Janssens i Erwin Jans. «El treball de Victor em va sorprendre. Fa una relectura des d’un altre angle», assenyala el director. El text pot semblar provocador, obscè, dur i poètic. Fuig de qualsevol judici moral o psicològic. «Les tragèdies de Shakespeare són dures i tristes –reconeix Jan Lauwers–. Però en realitat, tot el que ocorre en la societat hi apareix».

Baixar als inferns

«No volia posar el focus en la guerra i els conflictes sinó en la violència més íntima que hi ha a Shakespeare. No m’interessava parlar de grans personatges o de la guerra sinó de reflectir homes i dones de carn i ossos, perquè en qualsevol tragèdia el que al final queda, és un cor podrit», explica el responsable del text. «Potser la meva situació personal durant el primer confinament a causa de la pandèmia va influir en aquesta visió. Va ser com baixar als inferns», admet Victor Afung Lauwers.

La peça es nodreix de 10 de les 13 tragèdies shakesperianes a través d’alguns dels seus personatges, no sempre els més protagonistes. Per exemple, a ‘Juli Cèsar’ posa el focus en Pòrcia, la dona de Bruto. A ‘Otel·lo’, passa de Iago, l’instigador del drama, per centrar-se només en Otel·lo i Desdèmona. «No em va interessar el tema del racisme sinó la devoció cap a Otel·lo de Desdèmona, personatge que mor sense entendre per què la matarà i tot i així demana disculpes abans de morir», diu l’autor del text per a qui està clar que els feminicidis i la violència contra les dones venen de lluny.

Homenatge a la dona

En honor a elles ha batejat cada una de les 10 parts de l’obra, que es corresponen amb les 10 tragèdies que li han interessat: ‘Pòrcia’ (‘Juli Cèsar’), ‘Desdèmona’ (‘Otel·lo’), ‘Julieta’ (’Romeu i Julieta’), ‘Ofèlia’ (‘Hamlet’), ‘Marina’ (‘Pèricles’), ‘Lavínia’ (‘Titus Andronicus’), ‘Imogene’ (‘Cymbeline’), ‘Cordèlia’ (‘El rei Lear’), ‘Gruoch’ (‘Macbeth’), ‘Cleòpatra’ (‘Antoni i Cleòpatra’).

Que ningú esperi escoltar els passatges més famosos de Shakespeare com el «ser o no ser» de ‘Hamlet’. Aquesta mai va ser la intenció en una obra per a una companyia famosa pel seu atreviment i innovació. «Victor ha deixat l’esquelet de cada obra. Tot és molt directe i dinàmic. Serà interessant veure com arriba als que coneixen l’obra de Shakespeare i als que no», comenta el director.

El repartiment integra veterans de la companyia com Grace Ellen Barkey i Romy Louise Lauwers, el català Nao Albet (que ja havia treballat abans amb ells), els argentins Gonzalo Cunill i Juan Navarro, Martha Gardner, Maarten Seghers (també autor de la música original que en aquesta ocasió és gravada) i Meron Verbelen. «Sempre vaig somiar amb fer Shakespeare amb actors espanyols perquè m’encanta la seva dicció i la seva manera d’estar en escena», assenyala Jan Lawers.

Multidisciplinari

Notícies relacionades

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

L’enterrador de les fosses de Paterna, "el nostre Primo Levi"

Les escenes se succeeixen en una escenografia blanca i aclarida, on tot el pes recau en l’actor. Per a Albet, que interpreta Brut i Juli Cèsar, «és un somni participar en aquest treball multidisciplinari que integra música, dansa i teatre, una cosa que trobo a faltar en el teatre espanyol, amb una companyia que incideix molt en la metateatralitat, que és l’essència del teatre contemporani», comenta. A l’haver-hi escenes molt bèsties l’obra només està permesa per a majors de 16 anys.

Aquesta és l’última obra que presenta Xavier Albertí com a director del TNC, el mateix que va portar la companyia a Barcelona per primera vegada fa 25 anys quan era director del Festival Grec. Després de Barcelona el muntatge es representarà en importants teatres d’Espanya i de l’estranger.