Dol en el món de l’escena

Mor Gabriel Latorre, actor secundari de luxe de cine i televisió

  • Nascut el 1953, va desplegar el seu talent a la ràdio, el teatre, el cine i la televisió. Va participar en sèries com ‘Ramón y Cajal’ o ‘Amar en tiempos revueltos’ y en pel·lícules com ‘Réquiem por un campesino español’ o ‘Soldados de Salamina’

Mor Gabriel Latorre, actor secundari de luxe de cine i televisió
3
Es llegeix en minuts

Dol en el món de l’escena aragonesa.El Periódico de Aragón informa que l’actor saragossà Gabriel Latorre ha mort deixant rere seu una llarga i prolífica carrera en ràdio, teatre, cine i televisió en la qual va desplegar tot el seu talent. Nascut a la capital aragonesa el 1953, aviat va passar a formar part dels secundaris de luxe del cine i el teatre espanyol participant en sèries tan conegudes com ‘Ramón i Cajal’ o ‘Amar en tiempos revueltos’ i en films com ‘Réquiem por un campesino español’ o ‘Soldados de Salamina’. Abans de traslladar-se a Madrid per dedicar-se de ple a la seva tasca actoral, Latorre va destacar a les ones gràcies a la seva bonica i profunda veu, treballant a la COPE i Antena 3 Ràdio entre el 1980 i el 1985.

La seva trajectòria com a actor va començar a Saragossa, ja que el 1976 va ser cofundador del grup teatral La Taguara juntament amb l’actriu Pilar Delgado, que va ser la seva gran mestra. Tal com recorda el periodista i cinèfil Luis Alegre, va ser Fernando Trueba el causant que s’armés de valor per deixar la ràdio i dedicar-se de ple a la interpretació. «Es van conèixer quan va venir estrenar ‘Sé infiel y no mires con quién’ el 1985 i pocs mesos després Trueba em va trucar preguntant-me per ell. Es va quedar enamorat d’aquesta gran veu i de la seva pinta rara i formidable, i li va oferir un paper a ‘El año de las luces’. Això va ser decisiu per a ell perquè el va motivar a deixar Saragossa», ha explicat aquest diari Alegre, que recorda que Latorre va ser figurant en els seus inicis a ‘La Vaquilla’, de García Berlanga.

Un adeu complicat

A més de qualificar-lo com a «gran persona» i «gran amic», tots els que el van conèixer destaquen la seva «senzillesa i humilitat», una cosa no tan fàcil de trobar en un món on els egos elevats estan a l’ordre del dia. «Va ser fins i tot massa humil. Jo el vaig conèixer fa 40 anys i tenia una qualitat humana extraordinària», ha indicat commoguda a aquest diari l’actriu Luisa Gavasa, que va treballar amb ell en diversos projectes.

Potser aquesta senzillesa i forma de ser va fer que se sentís molt còmode formant part dels grans secundaris del cine i el teatre espanyol, participant en nombroses sèries i pel·lícules i rodant amb els principals directors però sense fer el salt a la primera línia. «Es va conformar amb aquest lloc de secundari; ell sabia que la seva imatge no li permetria arribar a papers principals, però se sentia feliç i agraït en aquesta posició. A més, mai demanava favors als seus amics i coneguts per motius de feina perquè no li agradava molestar», ha destacat Alegre.

La seva gran veu va fer que en els seus inicis s’especialitzés en doblatge. «Tenia una veu profunda i molt matisada gràcies a la seva experiència a la ràdio», ha apuntat Alegre, que ha remarcat la seva «passió» per la interpretació.

Un dels seus grans amics a Saragossa, el president de l’Acadèmia de Cine Aragonès (ACA), Jesús Marco, ha destacat el seu costat humà i el seu «gran sentit de l’humor». «En els últims anys ho va passar malament, però mai li faltava el somriure a la boca i aquest humor sorneguer que tant et feia riure», ha indicat Marco, que ha recordat que el 2018 va rebre el Simón d’Honor de l’ACA. Aquell mateix any, el seu barri de tota la vida, l’Arrabal, li va retre un homenatge i fins i tot va ser pregoner de les seves festes. «Tothom l’estimava», ha remarcat Marco, que ha apuntat que l’ACA ja pensa a oferir-li un últim record tot i que encara no se sap com.

Últimes aparicions

Notícies relacionades

Tot i que va tornar a Saragossa fa uns cinc anys, Marco ha assenyalat que continuava rebent papers per a sèries, però els rebutjava «perquè no es veia en condicions físiques». Amb el seu «gran talent i enorme naturalitat interpretativa» va aconseguir treballar a nombroses produccions. Al teatre, l’última obra en què va participar va ser la funció del Teatre del Temple ‘Buñuel, Lorca y Dalí’, l’any 2000). Dins del món de l’escena, a Saragossa va col·laborar amb el Teatre de la Ribera, el del Temple i el Centre Dramàtic d’Aragó, entre altres companyies, i el 2015 va ser guardonat a la gala d’Ares del 2015.

A més d’actor, Latorre va ser un gran fotògraf i aprofitava els rodatges per practicar aquesta gran passió.