Maria Tifoide: l’«àngel venjador» que va sembrar el tifus a Nova York

A principis del segle passat, quan el poder financer de Nova York s’estava gestant, una emigrant irlandesa, Mary Mallon, va trobar feina com a cuinera en algunes de les famílies més benestants de la ciutat. Indefectiblement, en totes aquelles grans mansions on Mary cuinava, els seus ocupadors contreien la febre tifoide i morien. Però això és una cosa que va tardar a saber-se i van passar anys abans que es descobrís que Maria Tifoide, com la va anomenar la premsa sensacionalista de William Randolph Hearst, era la primera portadora asimptomàtica documentada per la ciència i una llegenda en la història negra de la ciutat perquè per onsevulga que ella anés arrossegava amb ella la malaltia. Al final, Mallon, ja descoberta, va ser obligada a viure els 25 últims anys de la seva vida en confinament.  

La història torna aquests dies gràcies a la recuperació que el petit segell Vegueta ha fet de la novel·la ‘La balada de María Tifoidea’, de l’escriptor suís Jürg Federspiel, amb què l’editorial prossegueix la seva tasca de treure a la llum autors de la molt desconeguda literatura suïssa com és el cas de Jonas Lüscher, de qui ja va publicar ‘Kraft’, novel·la que va guanyar el Premi Nacional de literatura suïssa. I és que la literatura suïssa té una complexa entitat. En un país amb quatre idiomes oficials, és fàcil que els autors suïssos en llengua francesa, alemanya o italiana es confonguin amb els dels països d’aquests respectius idiomes i que Peter Stamm, per exemple, un dels més reconeguts autors suïssos contemporanis en llengua alemanya, passi per alemany.

Àngel venjador

La Maria Tifoide de Federspiel, autor nascut a Zuric el 1931 i mort el 2007, només és la figura històrica a grans trets. L’autor la va imaginar com a oriünda dels Grisons i amb ella compon una narració de caires grotescos. «Em sembla interessant –diu el traductor de la novel·la i autor del postfaci José Anibal Campos– la història d’aquesta dona indefensa que és violada per uns vells, maltractada per un cap de cuina i explotada una vegada i una altra. Ella és com un àngel venjador en una ciutat on hi ha moltíssima corrupció i la seva única arma per enfrontar-s’hi és la seva capacitat de contagiar una malaltia mortal».

Notícies relacionades

El retorn digital de ‘Sálvame’

Elefantes canten sense complexos a l’amor romàntic al Palau

Que una obra com aquesta pugui ser relatada amb la lleugeresa d’una pel·lícula muda de Chaplin o Keaton, a qui diu Campos que l’autor li deu molt, marca la renovació que Federspiel va suposar per a la cultura en alemany dels anys 60 quan va debutar amb el llibre de relats ‘Naranjas y muertes’: narracions quotidianes en les quals prioritza el gust per tornar a explicar històries. El 1969, Federspiel va viatjar als Estats Units per tres mesos i s’hi va acabar quedant diversos anys. «D’aquest planter neixen els seus grans llibres, com aquesta ‘Balada’ i el seu excel·lent ‘Museo del odio’, que relata petites històries novaiorqueses sense connexió a partir de retallades de diaris o vivències», explica el traductor que veu un paral·lelisme amb el cèlebre blog ‘Humans of New York’, històries que, per acumulació, t’ofereixen un quadro coral de la ciutat.

La vida de Federspiel va ser tan trista com la de la seva heroïna contagiadora, tot i que en ell sí que va afectar la malaltia: primer la diabetis i més tard el Parkinson. El seu cos va ser trobat en la presa d’un riu després que se’l busqués infructuosament durant més d’un mes. És molt possible que fos un suïcidi.