Mutants del futur i plantes ‘mentideres’, al CCCB

Queda enrere la visió antropocèntrica del món: l’ésser humà ja no està al cim de la història evolutiva sinó que és una espècie més: totes les formes de vida a la Terra estan unides per relacions simbiòtiques i interdependents. Aquesta mirada biocèntrica, avalada des de la ciència, les arts i la literatura, és la que recorre l’exposició, el germen de la qual va néixer el 2017 al Jeu de Paume de París. 

El projecte, dirigit per Jordi Costa en col·laboració amb el centre Pompidou, es recolza en pintures, instal·lacions audiovisuals i artístiques, dibuixos, pel·lícules, peces de divulgació científica, una experiència de realitat virtual que trasllada el visitant a l’interior d’una sequoia (els impressionants arbres que poden assolir 100 metres d’alt i 3.000 anys d’edat) o experiències immersives, com que proposa tombar-se a l’interior d’una futurista càpsula blanca batejada ‘Myconnect’ i enxufar-se a un entramat de cables que transmeten els batecs del nostre cor a uns cultius de micelis de xampinyó ostra: immediatament, aquests reaccionen amb sons, llums i vibracions en un exemple de singular interrelació entre espècies.

Desterrament de la competitivitat

La mostra transmet la filosofia de dues pensadores clau de la cultura científica contemporània, les biòlogues nord-americanes Lynn Margulis (1938-2011, molt vinculada a Barcelona) i Donna Haraway (1944). Els treballs de totes dues destaquen la importància de la simbiosi, la convivència i la col·laboració entre espècies i desterren la competitivitat entre organismes independents com a motor de l’evolució, explica Judit Carrera, directora del CCCB, on encara pot veure’s ‘Mart. El mirall vermell’. ‘Ciència fricció’ ha coincidit per atzar amb la Covid, «un virus d’origen animal, nascut de l’alteració dels ecosistemes naturals, que provoca profunds interrogants». 

Margulis va revolucionar les teories de l’evolució amb la simbiosi, afirmant que tota vida a la Terra, inclosa la humana, ve d’un entramat de bacteris, virus i altres organismes, una cosa que qüestiona la supremacia de l’ésser humà sobre la resta d’espècies. «Tots som ecosistemes», apunta Ptqk. Haraway, a més, incidia en la intersecció entre ciències i humanitats, entre el biològic i el pensament, «apel·lant a la ciència-ficció i a jugar amb el llenguatge per inventar històries que ajudin a conviure amb espècies companyes, com ho fan per exemple insectes i flors, i crear nous mons, ja que el que coneixem sembla acabar-se», considera Carrera. 

El polígraf i la transfusió de clorofil·la

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

‘Ciencia fricció’, que viatjarà a l’Azcuna Zentroa de Bilbao, compta amb pintures com les de l’artista indígena Dimas Paredes, els olis del qual mostren amb precisió de botànic la vegetació de l’Amazònia i les energies espirituals del bosc que es revelen després de la ingesta de plantes al·lucinògenes com l’ayahuasca; amb les escultures de ganxet que evoquen corals, éssers que mantenen una relació simbiòtica amb les algues, a la instal·lació ‘Lady Musgrave Reef’, de Petra Maitz; o els dibuixos d’Ernesto Casero, ficticis, però tan realistes que qualsevol apostaria que són fotos en blanc i negre de pancartes, pintades, eslògans o manifestacions de plantes, animals o microorganismes reclamant els seus drets: l’inquietant lema dels camps nazis ‘La feina us farà lliures’, llueix davant un camp d’agricultura intensiva. 

Altres experiments imperdibles són el que va fer Cleve Bakster, expert en interrogatoris de la CIA, fent passar pel detector de mentides una planta, descobrint amb el polígraf que «les plantes eren capaces de sentir por i dolor», o els del col·lectiu Quimera Rosa, que han gosat fer-se transfusions de clorofil·la.