Crítica de música

Schubert, Nazmi, Huber i Shiota, pòquer d’asos

El baix Tareq Nazmi i el pianista Gerold Huber ofereixen al Liceu el ‘Winterreise’ davant una instal·lació de la japonesa Chiharu Shiota

Fotos ’Winterreise’, con el bajo Tareq Nazmi en el Liceu. 
Firma: David Ruano

Fotos ’Winterreise’, con el bajo Tareq Nazmi en el Liceu. Firma: David Ruano

1
Es llegeix en minuts
Pablo Meléndez-Haddad

El ‘Winterreise’ (‘Viatge d’hivern’), el cicle liederístic de Franz Schubert, és una cita obligada per als amants del gènere líric. Aquesta vegada, ofert a la Sala dels Miralls del Liceu i a càrrec del baix Tareq Nazmi i el pianista Gerold Huber, s’oferia amb un important valor afegit, perquè aquest ‘Winterreise’ no arribava sol, ja que l’embolcallava unafantàstica instal·lació de l’artista japonesa resident a Berlín Chiharu Shiota titulada ‘Last hope’. L’obra, que serà a l’emblemàtic espai liceista fins al 27 de juliol, al final de la temporada, és senzillament espectacular, neix d’un piano perfilat en ferro i d’aquí puja com un huracà fins al sostre de la sala en un remolí de partitures.

A l’especial ambient s’hi va unir, a més, un detall que acabava de perfilar tant el programa com la instal·lació: el fred gèlid de l’aire condicionat liceista que, augmentat per la necessitat sanitària de mantenir les portes del saló obertes, es multiplicava amb subtils corrents d’aire. Ideal per inserir aquest viatge hivernal.

Però al cant de Nazmi i als dits de Huber no hi va haver res de gèlid. Al contrari, el baix kuwaitià va impressionar per la calidesa del seu timbre, l’expressivitat i domini de l’estil, tot això amb un timbre de color fascinant, mostrant-se còmode en tota la tessitura i negociant amb intel·ligència les pujades a l’agut extrem. I si a ‘Rückblick’ hi va haver alguna petita descoordinació amb el piano sempre atent i còmplice de Gerold Huber, no n’hi va haver en absolut en la difícil ‘Letzte hoffnung’.

Notícies relacionades

I si el cicle schubertià emociona al plantar aquest viatge com si fos un recorregut per les últimes etapes de la vida, en aquesta cita la instal·lació de Shiota va multiplicar l’emoció i va deixar clar que la bellesa, en l’art, ja sigui sonor o visual, és un gran vas comunicant. L’expressió de l’artista plàstica junt amb el cant i el piano van fer somiar el públic. 

 

Temes:

Liceu