L’art de Keith Haring sobreviu al picot a Sant Gervasi

Keith Haring era un activista de l’art urbà quan, ja malalt de sida i conscient que el seu temps s’acabava, es va dedicar a pintar murals en els seus viatges, un el 1989 a la paret d’un club de Barcelona, en una finca que havia de ser enderrocada, tot i que finalment l’obra se salvarà del picot.

L’alerta que els nous amos volien construir en aquest espai una residència per a gent gran al mateix lloc que ara ocupen en part uns billars ha activat l’interès de les administracions per l’obra que algun expert ha taxat en 120.000 euros.

L’ajuntament de la ciutat, després d’autentificar la pintura, va posar el cas en coneixement de la Generalitat, que ha incoat un expedient per a la seva protecció, a més d’informar el Ministeri de Cultura.

Homenatge a l’‘acid house’

Haring, que moriria a Nova York l’any següent, va realitzar aquesta obra a la paret de la cabina de DJ de l’Ars Studio, un mític local on punxava César de Melero, ‘padrí del house’ de l’escena de la capital catalana, i l’amistat del qual va motivar que l’artista deixés la seva empremta «en aquest temple del ball», recorda el veterà DJ.

«Va venir una nit, va veure l’espai i em va demanar que tragués els discos i la resta de coses per poder pintar, mentre punxava el seu col·lega Gil Vázquez, que havia vingut amb ell des de Nova York i que ara és el responsable de la Fundació Haring», rememora De Melero, content que el mural se salvi, però, al seu torn, enfadat del tracte rebut per aquesta obra que «Haring va regalar a Barcelona».

El resultat va ser ‘Acid’, –l’‘acid house’ marcava la pauta llavors, comenta el discjòquei–, una de les típiques figures del paisatge visual de Haring: un «ninot» amb una flor com a cap, pintada en vermell, que sembla retorçar-se amb el patró rítmic del house, una intervenció que el mateix De Melero va capturar en vídeo i amb polaroids per donar fe del «momentum».

De Sant Gervasi al Raval

Possiblement, l’artista va realitzar aquella silueta amb la pintura sobrant del mural gegant que aquells mateixos dies havia fet al barri del Raval, una impactant obra batejada ‘Tots junts podem parar la sida’, al·legoria de la malaltia que va acabar amb la seva vida.

Sembla que sobre l’art efímer i de carrer de Haring sempre sobrevolava l’amenaça de l’excavadora. El mur en el qual va realitzar els 34 metres de longitud d’aquest laberint de cossos, serps i xeringues va ser enderrocat el 1992, en compliment del Pla Especial del Raval, tot i que el MACBA, previsor, va fer un calc a mida natural que va permetre la seva reproducció al costat del museu, el 2014. Per al director del MACBA, Ferran Barenblit, resulta interessant des del punt de vista artístic que Barcelona compti amb dues peces de Haring, el mural contra la sida i el de l’antic Ars. «Són peces germanes, i és molt significatiu que fes aquestes dues peces i que cada una des del seu lloc saluden a públics diferents. Les administracions han protegit la peça, això és una grandíssima notícia. Han actuat com s’esperava en una situació com aquesta i ara ens queda que es pugui continuar disfrutant d’una peça tan bonica durant molt temps».

Però seguim amb la història. Mentre queia el seu germà gran, a l’altra punta de la ciutat, al local del carrer d’Atenes, el petit ‘Acid’ –a Melero no li agrada el nom de «nen flor» que d’altres li atribueixen– tampoc tenia el reconeixement esperat. «El mural s’ha de quedar allà, no va ser fet perquè ningú el vengui, Haring ho va fer per als seus amics, per a l’Ars, per a la ciutat. Si fan una residència de gent gran, que el mantinguin, que el cuidin i el respectin», reclama el dDJj, que treballa entre Barcelona i Eivissa.

Ars Studio tancava portes el 1992, i l’espai va estar sense activitat fins que el 1995 l’empresari Gabriel Carral va obrir uns billars, que han estat funcionant des d’aleshores. Carral reconeix a EFE que quan va veure el mural no sabia res del treball de Haring, i que va ser De Melero el que va posar el seu equip en antecedents, i el que els va demanar que el cuidessin. Una petició que va ajudar que l’estrany ninot, amb una ‘A’ pintada al pit, no desaparegués durant alguna reforma.

Logotip

«No s’ha tocat des del 1989, l’he conservat el millor que he sabut sense tenir gaire experiència a les pintures grafiteres. En aquella època es fumava dins dels clubs, i no sé si la nicotina ha ajudat a conservar-lo millor o pitjor», diu fent broma Carral, que va convertir el treball de Haring en el logotip del seu negoci.

El responsable dels billars, que haurà de deixar el local el setembre que ve, tenia intenció d’emportar-se’l perquè, segons afirmava, havia acordat al seu contracte amb els primers propietaris que podria quedar-se amb els elements decoratius. Carral fins i tot va arribar a parlar amb una galeria perquè taxessin el mural –que va fixar el seu preu sobre els 120.000 euros– i determinar quina seria la millor manera de poder extreure’l sense fer-lo malbé.

No obstant, els nous amos, que van comprar la finca fa un parell d’anys amb la idea inicial de construir un geriàtric –tot i que la pandèmia ha parat el projecte–, han manifestat que el mural és de la seva propietat al trobar-se en un element estructural, i així l’hi han comunicat a Carral, després d’arribar a un acord.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Rafael Benages, gerent de l’empresa propietària, indica que van tenir coneixement de la importància del mural per la comunicació de la Generalitat, que els instava a protegir-lo. «La pandèmia ha canviat molt les coses i haurem de redefinir tot el projecte», assenyala Benages sobre el futur de l’edifici, tot i que insisteix que la pintura de Haring estarà fora de perill. «Aquest mural és allà i no el tocarà ningú, el protegirem, segur», afirma el propietari, que ara haurà d’establir amb la Generalitat els mecanismes de conservació, si és possible que permetin al públic continuar disfrutant de l’obra.

L’ajuntament, després de verificar la seva autoria, ha fet incloure una garantia de protecció del mural en el pla especial urbanístic als nous amos de l’edifici i ha sol·licitat a la Generalitat la seva declaració com a Bé d’Interès Cultural per garantir el seu manteniment i protecció, informen fonts municipals. Afegeixen que la Generalitat ja ha incoat l’expedient d’inclusió del mural al Catàleg del Patrimoni Cultural Català.