Una comèdia desconeguda de Lope de Vega és descoberta a la Biblioteca Nacional

‘Yo he hecho lo que he podido, Fortuna lo que ha querido’ és el títol d’una comèdia desconeguda de Lope de Vega que ha sigut descoberta als fons de la Biblioteca Nacional d’Espanya (BNE) i que es podria tractar d’una obra en clau de la maduresa de l’autor, amb picades d’ullet a la situació política del moment.

Segons va informar aquest divendres la BNE, es tracta de l’exemplar únic de la prínceps (primera de la sèrie), sense dades d’impremta, del taller sevillà de Francisco de Lyra (1632-1634) i de la qual ni tan sols el títol figurava a les llistes i documents en què s’esmenten les obres de Lope pendents de localitzar. Una obra en la qual figurava com a autor Miguel Bermúdez, un actor i escriptor ocasional, però hi ha proves contundents de l’autoria de Lope, com demostra l’estudi d’Abraham Madroñal, catedràtic de Literatura Espanyola de la Universitat de Ginebra, segons ha assenyalat la BNE. Madroñal, catedràtic de Literatura Espanyola de la Universitat de Ginebra, és el responsable de la troballa i el seu estudi s’acaba de publicar a la col·lecció Olmedo Clásico, de la Universitat de Valladolid.

Als fons de la BNE hi ha exemplars de les edicions conservades de l’obra –la prínceps, una altra sense dades d’impremta i dues còpies impreses a Sevilla ja al segle XVIII– on figura com a autor Miguel Bermúdez, actor i escriptor ocasional. Però, en realitat, la comèdia pertany a Lope de Vega, el dramaturg que uns mesos després va escriure ‘El castigo sin venganza’, obra mestra del teatre universal.

Es tracta d’una comèdia escrita en l’última etapa vital i artística de Lope, denominada ‘de senectute’, «tan trista en el personal com pletòrica en l’artístic», la mateixa en la qual crea algunes de les seves obres mestres, com ‘El castigo sin venganza’, amb la qual comparteix reflexos dels seus desencants personals, com les pulles satíriques contra José de Pellicer, cronista real, segons indica la BNE.

Proves de pes

Segons la institució, hi ha proves contundents de l’autoria de Lope, com demostra l’estudi de Madroñal, que ha utilitzat tant els recursos tradicionals de la filologia com els que ha aportat últimament la tecnologia digital. Hi ha centenars d’expressions i fins i tot versos complets de ‘Yo he hecho lo que he podido...’ que són idèntics a d’altres ja escrits, o per escriure, de Lope de Vega, pertanyents a una amplíssima varietat d’obres; això constitueix una prova pràcticament irrebatible de la seva autoria. L’estilometria computacional també ha provat la coincidència amb la pautes d’estadística lèxica del teatre de Lope de Vega, així com les proves basades en l’ortologia.

Per la seva part, Germán Vega, catedràtic de Literatura Espanyola de la Universitat de Valladolid i membre del projecte ISTAE (Impresos Solts del Teatre Antic Espanyol), ha identificat també la troballa com a procedent de la impremta sevillana de Francisco de Lyra. Aquest taller va publicar l’obra a nom de Miguel Bermúdez entre 1632 i 1634, és a dir, quan Lope encara vivia. I resulta inexplicable que l’impressor que en aquells moments atribuïa a Lope de manera indiscriminada les comèdies d’altres dramaturgs –inclosa ‘La vida es sueño’, de Calderón, com a cas més significatiu– negués a Fènix dels enginys l’autoria en aquest cas.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

L’estudi de Madroñal afirma que es podria tractar d’una obra en clau, els personatges i situacions de la qual s’haurien disfressat de figures i episodis significatius de la vida política del moment, en els quals hi va haver involucrada la família del duc de Sessa, protector de Lope, i especialment el seu germà Gonzalo Fernández de Còrdova, necessitat de reivindicació després que Felip IV el destituís com a governador de Milà el 1629 pel seu fracàs en la guerra de successió de Màntua i Monferrato.

Segons la BNE, aquesta troballa és només una part del que encara queda per descobrir als fons bibliotecaris, especialment en l’apartat de teatre espanyol del segle d’or.