¿Pot decidir ser mare una discapacitada intel·lectual?

Clàudia Cedó (Banyoles, 1983) va parlar de la mort perinatal, de la dificultat d’assumir la pèrdua d’un nadó abans de néixer, en l’aplaudida ‘Una gossa en un descampat’. Ara torna a abordar el tema de la maternitat des d’una altra perspectiva a ‘Mare de sucre’, el d’una noia amb discapacitat que vol tenir descendència. A l’obra, estrenada al TNC amb les localitats esgotades, els personatges discapacitats estan interpretats per persones que ho són, una cosa que aporta molta veritat a un text que exposa amb claredat com la societat anomenada «normal» determina la vida dels qui no entren en aquesta etiqueta. El personatge protagonista és la Cloe, una dona de 27 anys amb discapacitat intel·lectual que interpreta Andrea Álvarez, que quan expressa el seu desig de procrear es troba amb totes les traves del món, tant per part de la seva cuidadora, com dels metges o la seva mare. Només li donen suport la gent com ella, els companys amb qui comparteix un pis tutelat.

L’heroïna de ‘Mare de sucre’ lluitarà per fer-se escoltar. No es conformarà amb les excuses i incomprensió que troba al seu voltant. ¿Qui sap abans de portar un fill al món que serà un bon pare o una bona mare? ¿Per què s’assumeix que no ho seran les persones amb discapacitat? ¿No necessitem tots ajuda alguna vegada quan debutem com a pares o mares? Aquestes i altres preguntes estan en el debat que planteja l’obra, protagonitzada també per Ivan Benet, Marc Buxaderas, Mercè Méndez, Judit Pardàs, Maria Rodríguez i Teresa Urroz.

Donar veu a col·lectius ignorats

Psicòloga a més d’actriu, dramaturga i directora, fa 15 anys que Cedó està implicada en el teatre social, treballant en Escenaris Especials, projecte d’inclusió per a persones invisibilitzades o amb risc d’exclusió, amb actors i actrius amb diversitat funcional, discapacitat, autisme i malaltia mental. L’autora ha explicat que va escriure ‘Mare de sucre’ arran de coses que sorgien de manera recurrent treballant amb aquestes persones que no solem veure als nostres escenaris. «És un tema que apareix sovint entre la gent amb discapacitat i nosaltres ens plantegem què legitima una part de la societat a assimilar la jurisdicció dels cossos d’aquestes dones», ha afirmat Cedó.

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

Pel·lícules com la premiada ‘Campeones’ demostren que és possible fer projectes inclusius d’èxit. També el director Iván Morales amb ‘Heroïnes o res’, –estrenada a la Sala Tallers del TNC just abans de ‘Mare de sucre’– va incloure en un variat repartiment jove l’actor Bruno Bergonzini, a qui l’esclerosi múltiple no va impedir brillar malgrat les seves dificultats motrius. Però no estem habituats a veure altres cossos i persones que la societat tendeix a apartar.

A ‘Mare de sucre’, Cedó denuncia aquesta superioritat dels qui es creuen amb dret a apropiar-se del dret a decidir dels qui pateixen algun tipus de discapacitat. «Al nostre país avui a moltes persones discapacitades que viuen en fundacions o centres no se’ls planteja l’opció de la maternitat. No d’una manera clara, sense exposar totes les possibilitats», explica Cedó en el programa de ‘Mare de sucre’. L’espectador descobrirà un teatre diferent, inclusiu, combatiu i transformador.