Crítica de ‘Quo Vadis, Aida?’: un ultimàtum sense sentit

En la seva pel·lícula anterior, el documental ‘One day in Sarajevo’, la realitzadora bosniana Jasmila Zbanic va intentar donar explicacions plausibles a una de les primeres tragèdies balcàniques, la que va desencadenar la Primera Guerra Mundial: l’assassinat de l’hereu al tron de l’imperi austrohongarès.

A ‘Quo Vadis, Aida?’ apel·la a la ficció, a partir de fets reals dramatitzats, per parlar d’una altra tragèdia encara punyent: en el context de la cruenta guerra dels Balcans, els habitants de la localitat de Srebrenica pateixen la violència de les tropes sèrbies davant la passivitat dels representants de l’ONU, aquests cascos blaus que estan en tots els conflictes bèl·lics però mai poden fer res per aturar la barbàrie.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Aquest és un dels temes que recorre la pel·lícula. El comandant de les tropes de l’ONU desplegades a la zona pregunta de què serveix un ultimàtum si no es compleix. L’alt cap ha ordenat el general serbi Ratko Mladic que no entri a Srebrenica, però les seves tropes arriben, entren i afusellen. El comandant continua fent-se la pregunta.

Convé no fer enfadar els serbis, li contesten. Tot el relat és contemplat des del punt de vida de l’Aida, la dona bosniana que serveix de traductora per a l’ONU. L’escepticisme que envaeix a poc a poc la història –és així, per molt que sapiguem que aquests fets van passar realment– és el seu, la desconfiança en l’espècie humana. El film resulta una cosa tòpica en la forma de presentar uns i d’altres, però també té elegants solucions de posada en escena que fan més aterridora, si és possible, l’expressió de la violència.