¿Va ser assassinat Miguel de Unamuno?

31 de desembre del 1936. Salamanca. Han passat dos mesos i mig des que Miguel de Unamuno va clamar al paranimf de la universitat el seu ja cèlebre «vencereu però no convencereu» davant un emprenyadíssim general José Millán Astray, fundador de la Legió, un ‘madelman’ «grotesc», coix, borni, manc. Des d’aleshores, Unamuno, 72 anys, l’intel·lectual espanyol més respectat a Europa, també el més pagat de si mateix i el més difícil de classificar, viu en arrest domiciliari, tenint prohibit escriure per a la premsa, envoltat de negres presagis –«em sorprèn que encara no m’hagin disparat», escriu–. Aquella tarda, després que tres dels seus fills i el seu net Miguelín sortissin de casa, rep la visita d’un ‘deixeble’ que es queda xerrant amb ell. En un determinat moment, Unamuno, que era una veritable màquina de perorar més que de dialogar, es queda callat. El ‘deixeble’ creu que s’ha adormit però aviat descobreix que una sabatilla de l’escriptor ha començat a cremar-se al braser de la taula al costat de la qual s’ha assegut. Pel que sembla, ha mort plàcidament enmig d’una conversa.

Aquesta història, repetida cent vegades, com diria l’expert en ‘fake news’ Joseph Goebbels, ha acabat convertint-se en una veritat. O no tant. Fa uns mesos el realitzador Manuel Menchón, va traslladar al seu documental ‘Palabras para un fin del mundo’, bona part dels dubtes que el van assaltar al reunir noves dades sobre aquesta icònica mort i a l’acarar-ne moltes de les que es tenien. I és que com en l’inici de qualsevol història policial aquests fets no casaven a poc que s’observessin amb deteniment. En el documental la mort ocupava tot just 20 minuts. Ara, amb la coautoria del professor i expert en Unamuno Luis García Jambrina, acaba de publicar ‘La doble muerte de Unamuno’ (Capitán Swing), un llibre que reconstrueix més minuciosament aquelles circumstàncies i fa que trontolli la versió oficial. «El relat d’aquesta mort és propagandístic, construït com una posada en escena i, com a tal, queda implantat», diu Menchón, i Jambrina afegeix: «Hi ha una voluntat de manipular la mort i sobretot la figura i el llegat d’Unamuno i convertir-lo en algú que no va ser dels seus, un filofascista».

Aragón no és qui es creia

¿Què hi ha de sospitós en la mort? Moltes coses, com va revelar el documental, que es pot veure a Filmin. Per començar, la veritable personalitat de Bartolomé Aragón, que no era un deixeble ni amic d’Unamuno sinó l’encarregat de Premsa i propaganda de Falange a Huelva i impulsor de la crema dels llibres (a penes un mes abans de la mort) realitzada a la ciutat andalusa. Per llavors ‘La república’ de Plató i ‘La Caputxeta vermella’ (de títol provocador) així com algunes obres d’Unamuno era candidates a les flames. Així que Aragón poc tenia d’‘amic’. També crida l’atenció l’exclamació del falangista i testimoni de la mort per alertar la criada Aurelia, l’única que es trobava a la casa. «Jo no l’he matat», repetia fora de si.

¿Va ser assassinat Miguel de Unamuno? Els autors no tenen proves que fos així. Però els indicis «d’altíssima estranyesa» s’amunteguen. El metge que va redactar el certificat de defunció (que no es conserva però sí l’acta posterior) va certificar la causa de la mort com una «hemorràgia bulbar» (és a dir, intracranial). «Hem consultat un prestigiós forense, Francisco Etxeberria, i ens va dir que és impossible dictaminar això sense estar present en els últims minuts de vida del pacient o sense fer una autòpsia, que no es va realitzar». La personalitat del metge mereix capítol a part. El doctor Núñez, amic i republicà, va ser obligat a la Salamanca presa a adherir-se als colpistes com a metge militar i després d’aquest fet se li va imposar una multa (se’n desconeix la causa) de 75.000 pessetes, una quantitat elevadíssima per llavors, cosa que pot fer pensar en una extorsió. ¿Va dictaminar el metge una causa ‘sospitosa’ esperant que la família se n’adonés? «Això és una hipòtesi però no s’ha d’oblidar que quatre dels fills d’Unamuno van estudiar Medicina», diu Menchón.

Segrest d’un cadàver

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

I encara hi ha més coses, nets d’Unamuno que avui tenen 80 i 90 anys comencen a qüestionar-se el relat. Un d’ells recorda al documental com membres del comitè de premsa i propaganda «van segrestar» literalment el cadàver en meitat de la vetlla per monopolitzar les honres fúnebres. Segons Jon Juaristi, biògraf de l’autor de ‘San Manuel Bueno, màrtir’, el desplegament falangista en què es va convertir el sepeli obeïa al rumor que a Unamuno «l’havien assassinat, enverinant-lo».

«Hem posat sobre la taula una sèrie de documents que sembren dubtes sobre la considerada mort natural d’Unamuno». Un d’aquests és el manuscrit inèdit aparegut fa un any i mig en què el professor Ignacio Serrano descriu el polèmic acte del Paranimf assegurant que va ser la menció elogiosa a José Rizal, el poeta i heroi independentista filipí afusellat pel Govern espanyol, el que, segons Serrano, de veritat va despertar les ires de Millán Astray que es va saltar el protocol i va amenaçar que els professors que proclamessin teories avariades moririen. «Aquest llibre –afirma Jambrina– està concebut com un punt de partida. Nosaltres o altres investigadors haurem de resoldre moltes incògnites».