Oscar 2021: les coses bones (i dolentes) de les 8 pel·lícules nominades

‘El juicio de los 7 de Chicago’, d’Aaron Sorkin

A favor: l’estil més clàssic

A favor: l’estil més clàssicEl nom del guionista Aaron Sorkin és un dels més respectats de la indústria. En un any en què Trump ha quedat enrere, l’ala oest de Hollywood podria decantar-se per premiar una pel·lícula amb què sintonitza ideològicament i la principal arma de la qual és el poder de la paraula. Eduardo de Vicente

En contra: sobredosi de Sorkin

En contra: sobredosi de SorkinNo és el millor llibret de Sorkin, sobrecarregat i confús, tot i que els seus problemes més importants tenen a veure amb una direcció anàrquica incapaç d’equilibrar tons ni de cohesionar el repartiment coral, de manera que cada intèrpret acaba sent en una pel·lícula diferent. Beatriz Martínez

---

‘El pare’, de Florian Zeller

A favor: l’estil més clàssic

Un relat commovedor que ha fet estremir els espectadors de tot el món. Un d’aquests drames amb superbes interpretacions amb què qualsevol es pot identificar i que no et deixa indiferent. Si l’Acadèmia es decanta per un film a l’estil clàssic té opcions. Eduardo de VicenteEn contra: només text i actors

Ningú dubta dels treballs en aquest film d’Anthony Hopkins i d’Olivia Colman, i la possibilitat que guanyin les estatuetes és molt real, però la pel·lícula per si mateixa no deixa de ser un bon text –i tampoc tan original– ben interpretat i filmat amb fusteria teatral. Q. C.

---

‘Judas y el Mesías negro’, de Shaka King

A favor: múscul i cap

A favor: múscul i capÉs un ‘biopic’ ple de rellevància contemporània, i un tros d’història ple fúria, energia i magnetisme. I representa un tipus de cine, musculós però també intel·lectualment nutritiu, que corre el risc de desaparèixer. El seu triomf ajudaria a evitar que això passi. Nando Salvà

En contra: l’aposta Black Live Matters

En contra: l’aposta Black Live MattersLa pel·lícula de Shaka King resulta massa ferotge i rabiosa per a l’‘establishment’ de Hollywood, massa fosca i sinuosa a l’hora de testimoniar el racisme incrustat en la societat. Aposta sense concessions pel discurs programàtic i s’erigeix com a himne revolucionari més enllà del ‘Wakanda forever’. B. M.

---

‘Mank’, de David Fincher

A favor: l’aposta de Netflix

A favor: l’aposta de NetflixTot i que ofereixi una visió crítica d’alguns estaments del vell Hollywood, no és una pel·lícula gaire bel·ligerant i no arremet de forma furibunda ni amb els productors ni amb Orson Welles. És més aviat el retrat d’un paio assenyat. Netflix espera l’Oscar amb fruïció. Q. C.

En contra: un recorregut sense llustre

En contra: un recorregut sense llustreÉs cert que els membres de Hollywood són proclius a recompensar les pel·lícules que parlen d’ells mateixos. Però, d’acord amb el modest recull de premis aconseguit per ‘Mank’ en aquests mesos, es pot esperar que no guanyarà cap de les estatuetes que es reparteixen al final de la nit. N. S. 

---

‘Minari. Història de la meva família’, de Lee Isaac Chung

A favor: l’estela coreana després de ‘Paràsits’

A favor: l’estela coreana després de ‘Paràsits’És d’aquestes pel·lícules que van calant a poc a poc gràcies a la seva senzillesa, emoció i transparència. Un drama familiar minimalista que parla de la immigració asiàtica als Estats Units en els anys 80 des de la perspectiva d’un nen (el mateix director) narrat amb calidesa i delicadesa. B. M.

En contra: massa tova

En contra: massa tovaSegur que la història autobiogràfica que ens explica el director és interessant i el repartiment és molt equilibrat. Però tot resulta una mica fàcil i artificiós, massa ensucrat, en aquesta crònica dels somnis d’una família coreana al sud dels Estats Units. Q. C.

---

‘Nomadland’, de Chloé Zhao

A favor: ‘indie’ amb prestigi

A favor: ‘indie’ amb prestigiTé Frances McDormand, la direcció va a càrrec d’una dona, posseeix compromís social sense caure en tesis fàcils i és una producció independent de prestigi a més guardonada a Venècia, festival que sempre funciona bé com a preàmbul als Oscar. Tot de cara. Q. C.

En contra: Oscar al millor documental

En contra: Oscar al millor documentalD’acord, és la gran favorita i sembla difícil que li arrabassin l’estatueta. Però també hi ha qui pensa que hauria d’estar en la categoria de millor documental. De fet, si el traiem els dos únics actors professionals del repartiment, ¿què queda?, doncs això, un documental. E. de V.

---

‘Sound of metal’, de Darius Marder

A favor: una idònia anomalia

A favor: una idònia anomaliaParla de la malaltia i l’addicció defugint els clixés i el melodrama, i apostant per la naturalitat i l’honestedat. No és el tipus de pel·lícula que s’erigeix en triomfadora en els Oscar, i just per això seria la guanyadora perfecta per a un any cinematogràfic tan anòmal com el 2020. N. S.

En contra: sons en silenci

En contra: sons en silenciNingú dubta que, més enllà de les ajustades interpretacions, el millor del film és com plasma els sons del silenci (Oscar assegurat en aquesta categoria). Més enllà d’aquest indiscutible premi és l’última en les apostes i que obtingui el premi principal resulta improbable. E. de V.

---

‘Una joven prometedora’, d’Emmerald Fennell

A favor: un crit feminista

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

A favor: un crit feministaEl debut de l’any és tan rotundament feminista com provocador i la seva personalitat és devastadora. La primera gran pel·lícula de l’era post-Me Too que s’atreveix a parlar de la cultura de la violació a través d’uns motllos genèrics que ens porten del ‘thriller’ de venjança al caramel pop enverinat. B. M.

En contra: mèrits extracinematogràfics

En contra: mèrits extracinematogràficsQue toqui un tema important no la converteix en una bona pel·lícula. L’únic motiu assenyat per donar-li el triomf és que s’haurien de concedir més Oscar a pel·lícules dirigides per dones. Però, si els acadèmics es regeixen per aquest criteri, ¿per què votar per ella podent votar per ‘Nomadland’?. N. S.