PREMIS DE CINE

¿On veure les pel·lícules nominades als Oscars 2021? De Netflix a Disney+

Una guia de les pel·lícules amb nominacions importants que poden localitzar-se legalment ‘online’

¿On veure les pel·lícules nominades als Oscars 2021? De Netflix a Disney+
4
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les corporacions tecnològiques ja eren competició dels estudis tradicionals abans de la pandèmia, però aquest any de cines tancats i televisions traient fum només ha accelerat la puixança de l’‘streaming’. Totes les principals plataformes tenen algun títol nominat a millor pel·lícula. Per segon any consecutiu, Netflix és la companyia (tecnològica o no) que ha obtingut més nominacions: 35, és a dir, 11 més que l’any passat. Apple TV+ i Disney+ han aconseguit les seves primeres opcions aquest any. Per tot això, estar al dia per als Oscars no és tan difícil ni costós com en altres edicions.

La categoria estrella

La categoria estrellaPer poder veure ‘Nomadland’en alguna plataforma, Disney+ més en concret, ens haurem d’esperar fins divendres, dia 30. És la favorita més clara a millor pel·lícula, però alguns assenyalen cap a ‘Sound of metal’(Prime Video) com gran tapada. En les últimes setmanes, aquest emotiu drama sobre un bateria ‘noise metal’ (Riz Ahmed, nominat a millor actor) i la seva pèrdua d’oïda ha rebut tota classe de corones, sobretot en els apartats interpretatiu i sonor. La que sembla tenir totes les de perdre, malgrat acumular el major nombre de nominacions (deu), és l’hermètica ‘Mank’ (Netflix), tot i que a Hollywood li agradi tant premiar el cine sobre Hollywood. ¿I si guanyés la simplement decent ‘El juicio de los 7 de Chicago’ (Netflix)? Les victòries de l’anodí també succeeixen. Per a incendiària, segons sembla, ‘'Judas y el mesías negro’, tot i que sospesar les seves possibilitats surt car: 12,99 euros només per lloguer a Apple TV, Rakuten TV, Google Play i Microsoft Store.

L’Oscar de Boseman

L’Oscar de BosemanSi hi ha una estatueta amb clar dipositari aquest any, aquesta és la de millor actor per a Chadwick Boseman pel seu turmentat trompetista Levee de ‘La madre del blues’ (Netflix). I no és només per rendir-li homenatge pòstum, sinó també perquè és increïble. La mateixa mare del blues, la Ma Rainey de Viola Davis, és favorita en l’apartat de millor actriu. I això que Davis no canta a la pel·lícula, com sí que ho fa Leslie Odom Jr. evocant, que no imitant, Sam Cooke en una altra història negra amb orígens teatrals: ‘Una noche en Miami…’ (Prime Video). A la secció d’actriu secundària, esperem que la gosadia i emotivitat de Maria Bakalova a ‘Borat, película film secuela’ (Prime Video) s’imposin al clàssic exhibicionisme amb pròtesis de Glenn Close en la mediocre ‘Hillbilly, una elegía rural’ (Netflix).

Competició animada

Competició animadaUn any més, la carrera per l’Oscar a millor llarg d’animació és de les que parteix el cor. Impossible no voler i voler defensar el veterà estudi Aardman, representat per ‘La oveja Shaun. La película: Granjaguedón’ (Movistar+); als veritables creients de l’animació tradicional de Cartoon Saloon, més sofisticats que mai a ‘Wolfwalkers’ (Apple TV+), o a un brillant veterà de Disney com Glen Keane, tardà director debutant amb ‘Más allá de la luna’ (Netflix). Però aquest any, per variar, la no menys estimada gent de Pixar tornarà segurament a emportar-se el trofeu. No per la simpàtica ‘Onward’(Disney+), sinó per la filosòfica i ressonant (a més de divertidíssima) ‘Soul’ (Disney+).

Històries reals

Històries realsCom està sent habitual, en la categoria de millor llarg documental no hi ha pel·lícula dolenta. I n’hi ha almenys un parell a prop de la perfecció: Time’(Prime Video), exploració de la resiliència i la família a través d’un poètic creuament de passat videogràfic amb metratge actual fotografiat en blanc i negre, i la demolidora ‘Collective’ (HBO), també nominada a millor pel·lícula internacional, sobre els periodistes de diari esportiu que van destapar una trama de corrupció i negligència en el sistema sanitari de Romania. També val la pena acostar-se a ’Crip camp’(Netflix), sobre el campament d’estiu dels Catskills (sud-est de Nova York) on es va gestar el moviment pels drets dels discapacitats, o aquesta delicada barreja de documental de natura i conte d’amistat anomenada ‘Lo que el pulpo me enseñó’ (Netflix).

Els curts també són pel·lícules

Notícies relacionades

Els curts també són pel·lículesMassa sovint, quan es comenten les pel·lícules nominades s’oblida el curtmetratge, encara vist com un moment de transició dels directors cap al llarg i no com un final en si mateix. Idea a corregir des de ja. A més, aquest any hi ha força perla per descobrir, com (vegeu a sota o a YouTube) ‘A concerto is a conversation’, tretze minuts de diàleg enaltidor entre l’emergent compositor negre Kris Bowers i el seu avi Horace; ‘Una canción de amor para Latasha’ (Netflix), en la qual es reimagina la vida d’una nena afroamericana de 15 anys assassinada el 1991; ‘Colette’ (YouTube), sobre una supervivent de la resistència francesa contra els nazis, o, ja de ficció, però amb temàtica molt real, ‘Dos completos desconocidos’ (Netflix), imaginatiu relat en bucle sobre un jove negre i el policia blanc del tret del qual no es pot escapar.