Elisa Victoria: «La joventut també té un costat fosc»

’El Evangelio’ narra la història de l’Eulalia, estudiant de magisteri que comença a fer pràctiques en una escola religiosa. És el retrat d’una joventut tan conscient de la realitat que li fa mal. I és la radiografia d’un món que potencia la insatisfacció. 

Per la seva manera de pensar el món, la protagonista d’‘El Evangelio’ podria ser la versió adulta de la nena de ‘Vozdevieja’.

No és el mateix personatge, però són dos llibres que es reflecteixen un en l’altre. Hi ha un esperit similar i una continuació en el to reflexiu, que aquesta vegada ve d’un coneixement més gran del món perquè la protagonista és adulta i en participa, quan a ‘Vozdevieja’ era una nena que ho observava des de fora. Però es manté un mateix esperit d’observació, en concret de la infància, perquè l’Eulalia, alhora que participa del món adult, es fixa en com els nens de l’escola, de 4 i 5 anys, l’afronten per primera vegada.

En un moment segrestat pel relat, resulta cridaner que part important d’‘El Evangelio’ sigui un monòleg interior.

Volia representar la dualitat entre les coses que li passen a la protagonista i el seu monòleg interior, complex i basat en la seva capacitat d’observació. Tothom sap com és la vida d’una persona jove, tot i que les seves circumstàncies variïn. Però per mi era crucial representar el que li semblen les coses que li passen i desenvolupar una psicologia concreta, complexa i crítica. Per fer-ho havia de donar-li un monòleg interior que arribés al profund, que mostrés per què està incòmoda. Volia donar-li a la joventut un punt de vista que em representés, trencar amb la concepció d’aquella etapa com els anys daurats perquè en el meu cas, i en tants d’altres, també té un costat fosc.

Els últims anys han aparegut retrats de la joventut que criden l’atenció per la seva complexitat i la seva duresa. ’El Evangelio’ és fosca en molts moments.

Cada vegada hi ha representacions més complexes de la joventut, que plantegen la seva part aventurera però també la seva part d’angoixa, incertesa i experiències no tan plenes. Perquè en aquella època estàs desitjant que et passin coses, però que et passin coses no és suficient: de vegades són insatisfactòries o generen incomoditat. Per mi era necessari reflectir aquest costat fosc, mostrar el que succeeix quan descobreixes que la comunicació amb la gent amb qui comparteixes la teva intimitat no és tan agradable com esperaves i fins i tot pot resultar feridora.

És molt interessant com abordes aquesta insatisfacció i aquesta incomoditat a través de la relació de la protagonista amb el seu cos i amb el sexe.

L’Eulalia no arrossega cap gran moment traumàtic que s’expressi al llibre. Però, en la manera en què es tracten el sexe i el cos, volia reflectir que per ella la sexualitat és lleugerament traumàtica ja d’entrada perquè, tot i que no li hagi passat res concret horrible, el cànon que va trobant li fa mal. A l'anar veient que no el compleix, es genera en ella un complex immens que li causa sofriment i li impedeix desenvolupar-se de manera natural i actuar sense amagar parts de si mateixa.

Un altre tema d’‘El Evangelio’ són els tabús socials, alguns relacionats amb la sexualitat, i les seves terribles conseqüències.

Sí. El tabú sobre la sexualitat que l’Eulalia detecta al seu voltant, que extreu de la seva observació dels nens, és el mateix que l’ha afectat a ella. El desenvolupament de la seva sexualitat ha vingut una mica castigat. Per ella el sexe no és tabú, però sap que no té llibertat total per parlar de les coses que li ve de gust fer i que no trobarà en els seus acompanyants la comprensió que espera. Tot i que no t’hagi passat res terrible, la manera en què el tema s’aborda a la nostra societat ja és malsana i genera aquestes situacions d’incomunicació i pudor. Volia mostrar com es tracta el tema des del principi a l’escola i les conseqüències que pot tenir en una noia adulta.

La seva novel·la no és, almenys en exclusiva, una crítica de la religió. Aquesta escola funciona com a mirall de la societat.

Exacte. ’El Evangelio’ no és només una anàlisi de la religió o de com s’aplica la religió des del sistema educatiu. En aquesta escola es poden identificar un munt de matisos de la societat. Veiem la importància i el poder que té la religió a la nostra societat, o les diferències de classe, perquè en aquestes escoles la majoria dels nens venen de famílies amb poder adquisitiu i això és determinant tant en el seu caràcter com en la seva educació. Aquest lloc era un entorn perfecte per a l’observació perquè és un destil·lat del costat més conservador i extrem de la nostra societat, i de les conseqüències que pot tenir sobre una criatura desenvolupar-se a una edat tan vulnerable en un entorn així.

A ‘El Evangelio’ parla amb contundència de l’hostil que pot ser el sistema educatiu, no només religiós, amb la diferència.

La base de la preocupació i la sensibilitat de la protagonista és que ella sempre s’ha sentit diferent. I la diferència es castiga molt. No es fa de manera explícita o perquè es busqui el càstig, sinó perquè la manera en què sol ser tractada resulta castigadora perquè et fa sentir estrany. Et treuen de la normativitat fent que sentis que els altres estan bé però tu no tant. Per això a la protagonista li preocupa recolzar la diferència que observa en els nens que té al voltant, fomentar la seva autoestima i brindar a aquestes característiques individuals acceptació i calidesa.

¿A què creus que es deu aquesta por de la diferència?

Suposo que té a veure amb la falta de recursos, de temps, de preparació. Però cada nen necessita que el sistema s’adapti a ell, no al revés. Aquest afany que tots els nens s’adaptin al sistema és una trampa a llarg termini perquè, al final, el que s’espera de tu és que t’integris a un sistema on has de ser productiu i adaptar-te a molt pocs models. I, si no t’adaptes, sorgeix l’amenaça de l’exclusió social, que és terrible. Totes aquestes coses són la gran amenaça que hi ha al darrere que es castigui la diferència d’un nen o no es premiïn els seus valors concrets. I volia reflectir que això es dona en un entorn religiós però també a l’escola pública, tot i que en el primer cas pugui ser més extrem perquè hi ha més disciplina i conservadorisme.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

La història de la Sandra, una de les nenes de l’escola, afegeix una capa de complexitat a aquesta reflexió sobre la diferència. El seu cas posa en evidència temes encara tabús com la psicologia i la sexualitat infantils.

Sí, en la falta de mitjans i el secretisme amb què l’escola treballa el tema de la Sandra hi ha una crítica a la falta de formació i d’educació en la gestió de les emocions i de les relacions socials. De tota manera, ‘El Evangelio’ succeeix entre el 2006 i el 2007, i algunes coses han canviat des d’aleshores. A l’escola s’avança a poc a poc en la manera d’abordar aquests aspectes, i això és una cosa que també he volgut reflectir.