La indústria discogràfica espanyola resisteix a la pandèmia

La malmesa indústria discogràfica espanyola està resistint, amb no pocs treballs i dificultats, la urpada de la pandèmia de Covid-19. Aferrat a l’èxit dels serveis de subscripció a plataformes de ‘streaming’ (Spotify, Amazon Music, Apple Music, Deezer...), el mercat va aconseguir tancar l’infaust 2020 amb un creixement del 4,4% (els ingressos totals van rondar els 354 milions d’euros, davant els 339 milions del 2019), cosa que suposa una frenada important en el ritme d’expansió continuada experimentada en els últims anys però permet almenys a la indústria salvar els mobles. El sector més castigat, com és lògic, ha sigut el de les vendes de música en format físic, que s’han vist molt perjudicades per les restriccions imposades als comerços.

Segons les dades facilitades per Promusicae, l’entitat que representa més del 95% de les empreses discogràfiques espanyoles, el mercat digital va créixer l’any passat un 22,2% i ja suposa un 73,2% del negoci de la música gravada al nostre país. Aquest increment es deu en exclusiva a la puixança de l’streaming, ja que altres conceptes, com les descàrregues permanents de continguts musicals i la venda de productes de mòbil, van demostrar estar en clara recessió.

Un ritme inferior al previst

Sorprenentment, en els primers mesos de confinament estricte es va registrar a Espanya un descens en el consum de música en streaming en la modalitat premium (això és, de pagament), un fenomen que els experts només poden atribuir al clima de preocupació respecte a la situació econòmica que es va instal·lar en la societat. Amb l’assentament de la denominada ‘nova normalitat, l’‘streaming es va recuperar, tot i que a un ritme més baix al previst, i el 2020 es va saldar amb un creixement del 24,4% (davant el 32% de l’any anterior) i uns ingressos de 250,8 milions d’euros, una xifra que suposa per si sola el 96,8% del total del mercat digital espanyol.

En aquest apartat, és interessant anotar que, junt amb les subscripcions de pagament (que van pujar un 13,5% i, sumant totes les plataformes, superen ja els 3,7 milions d’usuaris al nostre país), està tenint un pes creixent l’àudio finançat per publicitat, una àrea de negoci que va veure créixer els seus ingressos un 81,5% l’any passat gràcies a l’augment de l’ús de música a les xarxes socials (Tik Tok, Instagram, Facebook o Snapchat) i, sobretot, a l’auge dels ‘podcasts’.

Pèrdues de 50 milions

Notícies relacionades

El retorn digital de ‘Sálvame’

Elefantes canten sense complexos a l’amor romàntic al Palau

En el costat feble del sector se situa el mercat físic, que el 2020 va prolongar el seu imparable procés de contracció, aguditzat a més pel tancament temporal de les botigues. Els ingressos de poc més de 55 milions d’euros suposen una caiguda del 24,5% respecte a l’any anterior, un descens capitanejat sense honors pel cedé, les vendes del qual van baixar un 35,5%. En aquest difícil context, es pot considerar un assoliment (potser més petit, però destacable) que els discos de vinil aguantessin el tipus i, malgrat les restriccions derivades de la crisi sanitària, que sens dubte van frenar la seva tendència a la recuperació, aconseguissin completar l’exercici amb un saldo positiu tot i que gairebé inapreciable (18.424.000 euros generats davant els 18.353.000 del 2019).

A la caiguda de les vendes físiques s’hi suma una caiguda de la recaptació per drets de gestió col·lectiva (37,1 milions, un 27% menys que l’any anterior), provocada pel tancament de bars, restaurants, discoteques i sales de concerts, i amb això el sector estima que les pèrdues totals atribuïbles a les mesures adoptades per fer front a la pandèmia van rondar els 50 milions d’euros. Tot i així, es va poder salvar l’any. La recuperació definitiva, no obstant, s’intueix encara llunyana.