Crítica de cine

‘Nación’: Reivindicació proletària

1
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

‘Nación’

Direcció:   Margarita Ledo

Any:  2020

Estrena:  26 març

★★★  

Aquest documental de Margarita Ledo s’insereix dins de la mateixa línia de recuperació de la lluita obrera, en l’època de la desindustrialització dels anys 80-90, que va practicar Luis López Carrasco en el seu monumental ‘El año del descubrimiento’. Pot ser que la seva naturalesa sigui molt més humil, però ‘Nación’ té la virtut de tractar el tema de la reivindicació proletària des d’un punt de vista íntegrament femení.

Notícies relacionades

El seu recorregut comença amb el tancament de la fàbrica de porcellana Pontesa, que es va convertir en un pilar fonamental de la indústria gallega per a moltes dones procedents de zones rurals deprimides. Vint anys després de perdre els seus llocs de feina, algunes d’aquestes treballadores continuen reclamant els seus drets i esperen la sentència d’un judici contra l’empresa que encara manté amb elles un deute econòmic i moral. 

La directora utilitza imatges d’arxiu que barreja amb els testimonis d’algunes dones que es mouen entre la nostàlgia del passat i la no-resignació davant el seu present. També introdueix paisatges poètics que no acaben d’encaixar amb la proposta, possiblement perquè semblen impostats a costat de la força d’aquestes històries humanes (tant en àmbit individual com col·lectiu) que tenen prou força per si mateixes.