Crítica de cine

‘La Gomera’: divertiment ‘noir’

1
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

‘La Gomera’

Direcció:   Corneliu Porumboiu

Any:  2019

Estrena:  18 de març del 2021

★★★★  

Corneliu Porumboiu sol ser un director tan inclassificable, i tan procliu tant a l’experimentació conceptual com a la sàtira afilada, que la seva cinquena pel·lícula es podria descriure com la més trivial de la seva carrera fins a la data si no fos perquè fer-ho implicaria un menyspreu que de cap manera mereix. El mestre romanès la utilitza per joguinejar amb el lèxic del ‘film noir’, omplint-la de girs argumentals, munts de diners bruts i personatges exclusivament arquetípics –la ‘femme fatale’, el ninot, l’assassí amant de l’òpera–, i envoltant-la d’una atmosfera de vigilància i paranoia. En lloc de limitar-se a reproduir aquestes convencions, això sí, el director dota el relat d’una personalitat distintiva a través de la introducció en la trama del xiulet de La Gomera, llenguatge xiulat inventat pels habitants de l’illa del títol per comunicar-se a través de barrancs, amb la qual el director reitera la seva preocupació pels racons del llenguatge i confirma el seu implacable sentit de l’absurd. 

De fet, ‘La Gomera’ és abans que res una comèdia, tot i que una de particularment hieràtica. Porumboiu es recrea apilant complicacions i contradiccions narratives, mantenint-nos en la inòpia sobre qui enganya a qui en aquesta història i, mentrestant, deixant-nos clar que en el fons això és igual perquè, tot i que cap dels seus personatges somriu, la millor manera de disfrutar la pel·lícula és no prendre-la massa seriosament.