Flipant amb Sokolov

Per flipar. No sembla humà i a estones el seu so màgic és d’una delicadesa absoluta que contrasta amb la força dels seus ‘forte’ quan el piano està a punt de col·lapsar. Grigori Sokolov va tornar per catorzena vegada al Palau, aquesta vegada ni més ni menys que amb Chopin i Rakhmàninov. Es pot estar o no d’acord amb el seu enfocament musical, però no hi ha dubte que el seu art sublim –tècnicament captivador i expressivament prodigiós– el coronen com un dels millors (si no, el millor).

Les quatre poloneses chopinianes que van obrir el programa van recuperar a les seves mans la seva dignitat aristocràtica; aquestes obres, identificatives del compositor que va portar la forma al cim, van ser un esclat de virtuosisme. Sokolov també va posar l’accent en els ecos populars i folklòrics, i, les més conegudes, la ‘Polonesa en Do sostingut menor. Op.26 núm. 1’ i la ‘Polonesa en La bemoll major, Op. 53’, van semblar gairebé balades, com si estiguessin explicant una història gràcies a un fraseig meravellós contrastat amb ‘pianísimos’ i ‘fortes’ espectaculars. La ‘Polonesa en Mi bemoll menor, Op. 26 núm. 2’ i la ‘Polonesa en Fa sostingut menor, Op. 44’, van ser recreades amb profunditat i espectacularitat.

¿Es pot tocar millor Rakhmàninov?

I, cal preguntar-se, ¿Es pot tocar millor Rakhmàninov? Probablement no. Sokolov és avui dia el seu defensor més preuat. En els ‘10 preludis Op. 23’ es va crear un discurs musical tan impressionant com propi, amb una perfecció tècnica sumada a un brillant sentit de l’espectacle, fulgent i poderós. Les veus, les subtileses, la canya, tot es va fer present, superant sense problemes les extremes dificultats dels números 2 –amb aquest començament amb la mà esquerra d’un altre món–, 5, 7, 8 i 9, i el captivador somieig de peces com el 4.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Sempre generós amb les propines, i malgrat l’hora, va regalar una masurca de Chopin –la ‘núm. 2 de l’Op. 68’–, el ‘Preludi núm. 20’, també del polonès, i el ‘Preludi núm. 4 de l’Op. 11’, de Scriabin. El què dèiem: per flipar.