‘Shirley’: viatge de l’artista al fons de si mateix

Per acostar-se a la figura de Shirley Jackson, el nou treball de Josephine Decker no adopta la forma d’un biopic sinó la d’un dels inquietants relats que l’aclamada autora escrivia. Mentre oscil·la entre el terror i l’humor negre per retratar els turments quotidians de l’autora i la seva incendiària personalitat –depressió, ansietat, tendència a explotar qui l’envolta-, la pel·lícula així mateix se situa tant al centre d’un matrimoni cruel i destructiu com de les maniobres psicosexuals que dues dones protagonitzen mentre reivindiquen la seva autonomia en un món d’homes manipuladors.  

‘Shirley’, a més, parla de la línia borrosa que separa la vida de l’art, de les propietats creatives de la malaltia mental i dels plaers i els costos derivats del procés creatiu. I mentre ho fa es manté en moviment permanent i implacable, mirant de desestabilitzar-nos a través d’imatges i sons expressionistes i mantenir-nos insegurs de què és real, què és un somni i què un deliri. Les escenes estan plenes de tensió sexual i ressentiment de classe i gènere; i les interpretacions, per si mateixes tendents a l’exageració, es veuen magnificades per l’estilització que les embolcalla. Tal profusió temàtica, estilística i dramàtica resultarà excessiva per alguns espectadors; els altres probablement quedaran fascinats.