Pegasus, el plaer de tocar una vegada més

Fa poc més d’un any, el febrer del 2020, tan a prop, tan lluny, Pegasus cremava les naus a Luz de Gas, després de 40 anys de trajectòria, amb un concert titulat (amb aquella innocència) ‘L’apocalipsi final’, que va deixar tan bon sabor de boca entre els implicats que aquest dimecres va tenir una segona part. Aquests dies són tan estranys que costa culpar un artista pel fet que vulgui tocar i celebrar que és viu. Així que allà va estar el supergrup de virtuosos, aquesta vegada a la sala Barts (Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona), saltant-se la promesa i posant en solfa, per última (o penúltima) vegada, la seva arquitectura de banda instrumental sense concessions, a compte del jazz rock, la música progressiva i els pinçaments ‘funky’.

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

Proposta que al seu dia va aconseguir colar-se en els ‘40 Principales’ i plantar-se en el novaiorquès Carnegie Hall o el Festival de Jazz de Mont-real, i que conserva un estilisme molt d’una època, definida per les filigranes de Max Sunyer a la guitarra, en diàleg amb els teclats de Josep Mas, ‘Kitflus’, i sobre les voluptuoses bases rítmiques de Santi Arisa i Rafael Escoté. Allà van despuntar els temes del seu segon àlbum, ‘Comunicació / Comunicación / Communication’ (1983): el ganxo melòdic, propi d’una sintonia televisiva, de ‘La cachaca del swing’, i un ‘Perseguido por el rayo’ menys techno que al seu dia i amb la guitarra convidada i filo-metal·lera de David Palau.

Cada integrant del grup va convidar un homòleg de la seva preferència, amb la qual cosa la nit va tenir un plus de foto d’una era (laietana, sobretot) i de cimera de titans: Manel Camp (que en els 70 va treballar amb Santi Arisa a Fusioon) es va endinsar en la subtilesa jazzística de ‘Sector terciari’, Carles Benavent (ex Música Urbana) va redoblar el funk de ‘Retalls’ i un altre veterà, Salvador Niebla (Mirasol Colores, etcètera), es va afegir a l’aquelarre percussor que es van enginyar Arisa i el seu fill Dan, el cinquè ‘pegasus’, rumb al popular ‘Transmediterrani Exprés’. Molta música rica en desafiaments tècnics i manifestes escenes de diversió, com va resumir Kitflus: «¡El que ens agrada és tocar!».