Premis del cine espanyol

Els Goya de la pandèmia (i l’aire fresc de ‘Las niñas’)

  • La gala de dissabte a la nit a Màlaga estarà marcada per les restriccions i la presència virtuals dels nominats, en una edició que parteix sense un favorit gaire clar, però amb l’‘opera prima’ de Pilar Palomero molt ben situada.

Els Goya de la pandèmia (i l’aire fresc de ‘Las niñas’)
3
Es llegeix en minuts
Quim Casas

Sense convidats i amb una alfombra vermella reduïda. Com manen les actuals condicions de seguretat sanitària a causa de la Covid. La cerimònia de lliurament dels premis Goya, en la seva 35 edició, es realitzarà aquest dissabte a partir de les 22.00 hores al Teatre del Soho CaixaBank de Màlaga, propietat d’Antonio Banderas, presentador de l’acte al costat de María Casado

A causa de les restriccions de la mobilitat i l’absència de convidats, hi haurà connexió telemàtica amb els llocs en els quals es trobin els nominats, que sabran si han guanyat o no a través de la televisió i faran els seus parlaments mitjançant videoconferència. La tecnologia haurà de possibilitar que, en el moment de llegir-se el nom de les guanyadores i guanyadors, es recullin en la retransmissió les reaccions de tots els nominats a casa seva.

Les actuacions musicals sí que se celebraran al teatre malagueny. Serà l’únic presencial a més dels dos presentadors, sols davant una platea buida, les aparicions puntuals d’algunes estrelles del nostre cine per llegir els premis i l’entrega del Goya d’Honor. Una situació pròpia de la nova normalitat assumida per tots els estaments perquè la festa, almenys, pugui continuar.

És una edició estranya per diferents raons. El tancament de les sales durant molts mesos, el retard en algunes estrenes i la competència més directa que mai de l’‘streaming’ ha propiciat que, almenys aquest any, s’acceptin com pel·lícules nominades aquelles que tenien estrena prevista i que, finalment, han recalat en alguna plataforma. 

Telemàticament internacional

No haver-ho fet així hauria sigut un absolut contrasentit tenint en compte l’estat actual del cine espanyol, amb una indústria malmesa per les circumstàncies, tècnics i actors a l’atur, projectes cancel·lats i films que han quedat en una espècie de llimbs. En cas de prolongar-se –esperem que no sigui així– l’actual situació, l’any que ve podria ser nominada una pel·lícula com ‘Bajocero’, prevista per a sales comercials i finament vista a Netflix des del gener passat.

Però no totes les notícies són negatives: en els últims dies han començat el rodatge de les seves noves pel·lícules Iciar Bollain i Isaki Lacuesta, i durant l’any es preveu també que Carlos Vermut comenci la filmació del seu quart llargmetratge. I ja estan llestos o en fase molt avançada els últims films de Paco Plaza, Daniel Monzón, Manuel Martín Cuenca, Agustí Villaronga i Imanol Uribe, entre d’altres.

Serà també estrany veure competir un director com Fernando Trueba en la categoria de millor pel·lícula iberoamericana, ja que ‘El olvido que seremos’ és una producció colombiana i parteix com a favorita per alçar-se amb aquest premi. També és sorprenent, tot i que deuria deixar de ser-ho, que sigui la primera vegada que una dona opta en solitari a guanyar el Goya a la millor fotografia. Es tracta de Daniela Cajías pel seu treball a ‘Las niñas’, una de les pel·lícules més ben col·locades per la irrupció d’aire fresc que representa.

Notícies relacionades

Tot i que el trist any de la pandèmia parlar de favorites pot resultar una quimera. No hi ha cap títol potencialment més potent o premiable que un altre entre els cinc nominats a millor pel·lícula. Des que van sortir les candidatures, la tendència ha anat canviant. Abans era ‘Adu’ la que despertava més interès, degut en part a les seves 13 nominacions. Ara sembla que tenen les seves possibilitats ‘Las niñas’ –present en nou categories– o ‘La boda de Rosa’. ‘Ane’ i ‘Sentimental’ completen una cinquena que no hauria de ser sorpresa tenint en compte com han anat les coses aquest últim any. Malgrat el confinament, la crisi i algunes males decisions que s’han encebat al sector cinematogràfic (i el cultural en general), l’edició d’aquest any és molt digna.

Lúcid, més que digne, és el Goya de Honor per a Ángela Molina, una de les actrius fonamentals en el cine de la transició espanyola (‘Las largas vacaciones del 36’, ‘La ciutat cremada’, ‘Camada negra’, ‘A un Dios desconocido’), molt important en la dècada dels 80 (‘El corazón del bosque’, ‘Bearn o la sala de las muñecas’, ‘Lola’, ‘Las cosas del querer’) i ben activa fins als nostres dies rodant en diferents cinematografies, a més d’haver sigut un dels rostres més internacionals del cine espanyol gràcies als seus treballs a les ordres de Luis Buñuel, Marco Bellocchio, Gillo Pontecorvo, Henning Carlsen, Alain Tanner o els germans Taviani. Per la importància d’un premi que reconeix tota una trajectòria, l’entrega del Goya d’Honor a Molina serà un dels pocs actes presencials de la vetllada.