Una dona opta per primera vegada en solitari al Goya a la millor fotografia

«A les escoles de cine hi ha moltíssimes dones, però la direcció de fotografia és un càrrec de poder, que, com en tots els àmbits de la societat, està molt vinculat al masculí. L’arribada de productores i directores a la indústria ha fet que s’obrin, a poc a poc, les portes», explica Cajías, que no només és dona sinó que, a més, és migrant i mare de dos fills, de sis i vuit anys. Té totes les paperetes perquè treballar en la indústria del cine sigui una tasca titànica. «La nul·la presència històrica de dones en els Goya en la categoria de direcció de fotografia em sembla escandalosa. Així que em sento especialment orgullosa de ser allà», afegeix deixant clar que l’absència femenina en els premis més tècnics i importants és un problema no només del cine espanyol sinó també de l’internacional. 

Amb un pare i una mare dedicats professionalment al cine, Cajías pràcticament va néixer en un plató. De nena es passava hores i hores en rodatges i també entre els productes químics i les lents del laboratori que el seu pare, fotògraf, tenia a casa. Al seu país natal era difícil estudiar cine, així que va aconseguir plaça (juntament amb quatre estudiants homes) a la reputada escola internacional de cine i televisió de San Antonio de los Baños, a Cuba. Es va graduar en Direcció de Fotografia i va començar a buscar-se la vida en un món on és difícil entrar. I més si ets dona. 

El 2010 va ser assistent de càmera d’Álex Catalán –un dels professionals que més l’ha ajudat en la seva carrera– a la pel·lícula ‘También la lluvia’, d’Iciar Bollain. Va rodar a Colòmbia ‘La eterna noche de las doce lunas’ i al Brasil, ‘As duas Irenes’. Les dues pel·lícules –històries d’adolescents protagonitzades per actrius no professionals, com ‘Las niñas’– es van estrenar al festival de Berlín. La seva primera oportunitat com a directora de fotografia a Espanya ha arribat amb ‘Las niñas’, una pel·lícula humil que s’ha fet gran després de triomfar en el certamen de Màlaga (on Cajías va obtenir la Biznaga a la millor fotografia) i en els premis Feroz (tres guardons: pel·lícula, direcció i guió).

Aquest dissabte a la nit, a la gala ‘online’ dels Goya, Cajías competirà amb els directors de fotografia d’‘Akelarre’, ‘Adú’ i ‘Black beach.’ No té clar si guanyarà o no. Si ho fa, és molt probable que faci un al·legat a favor del colpejat cine independent, aquest que permet a l’espectador conèixer altres realitats. «Les plataformes estan molt bé. Jo veig moltes sèries i m’ho passo de valent. I més ara, amb la pandèmia i les restriccions. Però ficar-se en una sala i emocionar-te amb una història és la sensació més gran que hi ha», reflexiona.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Resident a Espanya des del 2015, Cajías està preparant ara mateix la nova pel·lícula de la realitzadora Carla Simón (‘Estiu 1993’), ‘Alcarràs’, el rodatge de la qual es va retardar per la pandèmia. «M’agrada el meu ofici. Soc perseverant, treballadora i apassionada», destaca la camarògrafa. Conquereixi o no el Goya, la nominació ja li ha servit per guanyar visibilitat i, sobretot, posar el seu gra de sorra en la lluita feminista, un combat diari que emprèn junt amb la seva parella. «És més feminista que jo, si és possible. I això em permet poder compaginar la meva feina al món del cine amb la vida familiar». 

Si com és previsible després del seu regnat en els premis Feroz, ‘Las niñas’ conquesta els guardons de l’Acadèmia, és més que probable que la pel·lícula tingui una segona i necessària vida comercial, ja que només 84.000 persones van acudir al cine a veure-la quan es va estrenar, al setembre.