Reivindicació a Barnasants

Guillermina Motta, operació rescat

El concert ‘Una bruixa com nosaltres’, a càrrec de Sílvia Comes, Anna Roig, Laura Simó i Mone Teruel, enalteix el repertori de la cantant, retirada als escenaris des del 2002

Guillermina Motta, operació rescat
2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Fa una mica més de 18 anys que va oferir els seus últims recitals, a l’extinta sala L’Espai, però el silenci de vegades revaloritza les coses, sempre que disposem del temps per reparar-hi. Sílvia Comes ho ha fet en ‘Una bruixa com nosaltres’, l’espectacle que reivindica, així, sense embuts, Guillermina Motta, que al seu dia va ser la vuitena integrant d’Els Setze Jutges. Proposta en tàndem amb tres veus més, Anna Roig, Laura Simó i Mone Teruel, que s’estrena aquest diumenge al Teatre Joventut, de l’Hospitalet (Barnasants).

Un projecte que ve de lluny, ja que Pere Camps, director del festival, l’hi va proposar a Comes de cara a l’edició del 2019. Les agendes no van quadrar, i la pandèmia va fer la resta. Però mai és tard per disfrutar de l’obra d’una artista que continua sorprenent per «la quantitat de tecles que va tocar, sent sempre ella». La Motta cupletista i l’enamorada de la ‘chanson’, la que va cantar a Vázquez Montalbán i a Josep Carner, sempre «amb elegància», destaca Comes, i manejant una veu precisa i clara. Ho reflecteixen els registres discogràfics, «de temps en què no es gravava com ara, que es poden editar les incorreccions». Intèrpret «amb intenció», aspecte aquest reflectit en l’espectacle, on «s’ha tingut present el seu vessant d’actriu».

Picardia i reflexió

Preval en l’imaginari la Guillermina Motta que es valia de la picardia o d’un costumisme satíric: de la primerenca ‘No puc dormir soleta’ (adaptació d’un text anònim del segle XV), a les adaptacions de Boris Vian (‘No us caséssiu pas, noietes’, ‘Fes-me mal, Johnny’) i a la revisió de cuplets com ‘Jo vull ser miss’ o ‘Remena, nena’. Peces que, si es valien d’una aparença frívola, era amb la finalitat de «provocar la reflexió», apunta Sílvia Comes, que destaca la Motta «poderosíssima i atrevida, cantant a l’amor i al sexe, i a sensacions que semblaven exclusives dels homes». En l’actualitat, apunta, «ho diem tot, i mal dit, i llavors costava més dir certes coses». En la línia feminista se situa la peça que inspira el títol del concert, ‘Una bruixa com les altres’, d’Anne Sylvestre.

Notícies relacionades

L’espectacle s’ha anat construint a través de la conversa discreta amb l’artista, que va ajudar Comes a descobrir alguna «joia oculta» del seu repertori. Peces que es distancien d’aquelles alegries, com ‘El mestre d’escola’ (Gilbert Laffaille), ‘No, tu no tens pas nom’ (una altra d’Anne Sylvestre) o el tango ‘Amablement’ (Iván Díez i Edmundo Rivero), que toquen matèries poc grates: l’educador executat en temps de guerra, l’avortament, el crim passional. Ella, la Motta, s’ho mira amb «il·lusió i emoció», assegura Sílvia Comes. «Està orgullosa de la seva obra i manté el criteri claríssim i fresc sobre el que va fer, com si demà mateix anés a treure un disc».

 

Temes:

Música Concerts