‘Dating Amber’: sexualitat a ritme ‘britpop’

Irlanda, 1995. Dos adolescents gais intenten sobreviure com poden a les pressions familiars i a les bromes pesades a l’institut. Ella, Amber, més ben perfilada en els seus trets essencials, llegeix Simone de Beauvoir, dibuixa la portada del ‘London Calling’ de The Clash en el seu quadern, odia Oasis, el patriarcat i l’exèrcit irlandès. Ell, Eddie, és molt més fràgil i indecís. Vesteix una caçadora digna del grup Blur, el seu pare desitja que vagi a l’exèrcit i cada matí va a classe amb bicicleta escoltant música amb els auriculars, aliè al món. Tant que, a l’inici del film, no s’adona que està creuant un camp de maniobres militars amb pràctiques de foc real mentre ell creua, somiador, amb bicicleta.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

 El film retrata un petit cosmos social i repressiu amb sentit de l’humor, més dolç que agre. Els temes són allà, però res sembla massa dramàtic malgrat que els dos joves no poden exhibir-se i manifestar-se com en realitat són. Llavors prenen una decisió: fingeixen sortir junts i simulen ser parella heterosexual a ulls dels altres perquè, simplement, els deixin en pau.

 ‘Dating Amber’ és evanescent, més atenta a les fugues gairebé fantàstiques –la visita d’Amber i Eddie a un club homosexual de la ciutat en el qual ell s’abraça a una cantant trans– que a una certa virulència combativa quant als temes tractats. Un peculiar ‘coming of age’ molt ‘britpop’.