Estrenes en plataformes

‘Music’, la pel·lícula de Sia criticada per la seva imatge de l’autisme

El debut com a directora de la cantant pop australiana ha rebut dures crítiques, mentre més de 50.000 persones han demanat que se li retirin les dues nominacions als Globus d’Or per «perpetuar estereotips nocius»

‘Music’, la pel·lícula de Sia criticada per la seva imatge de l’autisme
  • El debut com a directora de la cantant pop australiana rep greus crítiques, mentre més de 50.000 persones han demanat que se li retirin les seves dues nominacions als Globus d’Or per «perpetuar estereotips nocius»

4
Es llegeix en minuts
Beatriz Martínez
Beatriz Martínez

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

La cantant Sia ha debutat en el cine i, com no podia ser de cap altra manera, no es tracta d’un projecte convencional. ‘Music’ uneix l’autisme, la drogodependència, la solitud i la crisi d’identitat en un còctel inesperat que bascula entre el drama realista indie i el videoclip oníric i colorista. No obstant, des que el tràiler va veure la llum, la proposta va ser rebuda amb hostilitat i recel. Les raons tenen a veure amb la forma en què es representa a la pantalla el personatge de la Music, que pateix un trastorn de l’espectre autista i que està interpretat per Maddie Ziegler, l’àlter ego de Sia a partir del videoclip ‘Chandelier’ i que ara s’enfronta al repte de ser la protagonista en un d’aquests papers que et condueixen al cel o a l’infern. 

Així, si Dustin Hoffman va aconseguir un Oscar per ‘Rain Man’, que durant molts anys ha sigut considerada com la pel·lícula icònica al voltant del TEIA, Maddie Ziegler segurament es conformarà a ser nominada als Razzie, en part per la seva grotesca caracterització i perquè les crítiques des del principi es van centrar que es tractava d’una actriu neurotípica, motiu pel qual, com està passant amb les reivindicacions del col·lectiu transsexual, s’hauria d’haver fet càrrec d’aquest paper una persona que pertanyés a la comunitat autista, per ser coherents amb el respecte inclusiu a què precisament apel·la la pel·lícula. Sobretot, si tenim en compte que la mateixa Sia va fer una crida via Twitter per fer un càsting i més tard es va enfurismar a la mateixa xarxa social amb tots els que van intentar qüestionar la seva decisió a l’hora d’elegir Ziegler quan, en realitat, havia escrit el personatge per a ella. 

El malestar va continuar latent fins que la pel·lícula va aconseguir dues nominacions als Globus d’Or en les categories de millor comèdia o musical i millor actriu principal per a Kate Hudson (és potser la millor interpretació de la seva carrera). Va ser llavors quan va començar seriosament una campanya de desprestigi contra ‘Music’, perquè l’Associació de la Premsa Estrangera que entrega els guardons retirés aquestes dues candidatures. Fins al moment l’han firmat més de 50.000 persones, al·legant que es representa l’autisme de forma ofensiva i es contribueix a perpetuar estereotips nocius.  

Entre tant enrenou, ¿què és en realitat ‘Music’? 

El títol correspon al nom de la protagonista, una jove amb autisme greu que viu amb la seva àvia Millie (Mary Kate Place), que s’encarrega de programar una rutina perquè se senti segura i no pateixi cap tipus de brot. La seva quotidianitat, que funciona com un rellotge, es trencarà quan la Millie mor de forma sobtada i al seu testament deixa la Music a càrrec de la seva germana Zu, una Kate Hudson amb els cabells rapats i que està en llibertat condicional després de ficar-se en embolics per culpa de la seva addicció a l’alcohol i a les drogues

Dues dones soles, cada una immersa en el seu respectiu univers particular, que hauran de connectar si volen sobreviure i que trobaran en la figura del seu veí Ebo (Leslie Odom Jr. nominat en dues categories als Globus d’Or per ‘Una noche en Miami...’) un suport imprescindible per seguir endavant. La Zu està ficada en un forat fosc i perillós i la Music s’aïlla del seu entorn a través de somiejos imaginatius per escapar-se de la realitat, que bàsicament són videoclips de Sia al seu vessant lluminós. Una operació que recorda el que ja va practicar Lars Von Trier en ‘Bailar en la oscuridad’, però sense integrar la realitat dins dels números musicals, que, en aquest cas, ens submergeixen en una dimensió paral·lela d’abstracció pop. 

Notícies relacionades

No es pot dir que Sia no hagi sigut coherent en la concepció de ‘Music’. El personatge de la Zu té molt d’ella mateixa i de les seves addiccions; amb el de la Music va voler homenatjar el fill d’una amiga que pateix aquest trastorn; per a les coreografies ha recorregut a Ryan Heffington, que va popularitzar a ‘Chandelier’ els moviments espasmòdics a tall de dansa catàrtica performàtica; la trama integra molts dels temes que travessen la seva discografia, entre la negror i l’optimisme, entre la desesperació i l’esperança, entre el buit i la necessitat d’empatitzar amb aquells que tenim al costat com a única salvació. I per descomptat hi ha Maddie Ziegler, amb qui ha col·laborat des que tenia 11 anys i que ara, amb 18, rep aquest caramel enverinat de part de la seva mentora. 

També hi ha les cançons. Sia ha compost una formidable banda sonora que considera com un àlbum independent i complet dins de la seva carrera i que està compost per deu temes. El maig passat es va llançar la joiosa i enganxosa ‘Together’, amb què precisament es tanca la pel·lícula, i al setembre va aparèixer el ‘single’ més dramàtic ‘Courage to change’, per culminar ara amb ‘Flotating through space’, en què s’alia de nou amb David Guetta en un tàndem imbatible.