Michel Franco: «He fet ‘'Nuevo orden’ per enfonsar l’espectador»

Pel·lícules com ‘Después de Lucía’ i ‘Chronic’ ho han confirmat com un cineasta excepcionalment provocador, però cap ho és tant com la sisena de la seva carrera. ‘Nuevo Orden’, en efecte, imagina com l’esclat d’un cop d’estat a Mèxic desemboca en un infern de segrestos, tortures i assassinats i en la substitució d’un sistema polític corrupte per l’altre encara més autoritari.

El succeït en els últims anys en llocs com Hong Kong, Xile i els Estats Units han anat acostant el món cada vegada més a l’escenari que ‘Nuevo Orden’ planteja. ¿Com se sent respecte a això?

Espantat, esclar. En tot cas, el que ha succeït últimament és la confirmació d’una cosa que ja era evident quan vaig començar a pensar en la pel·lícula fa set anys, preocupat davant l’auge de l’extrema dreta i la xenofòbia i davant la crisi dels refugiats: que els governs estan menys interessats en solucions que a instaurar maneres autoritàries de reprimir les possibles respostes socials que aquests problemes generin. I això és evident també al meu país, cada vegada més afectat per la pobresa sistèmica i per la creixent cessió de poder a l’exèrcit.

¿També per la corrupció?

Esclar, és que la desigualtat i l’alta criminalitat no s’expliquen sense la corrupció, que en el fons és el gran mal tant de Mèxic com de molts països de la regió. Mentre la corrupció regni, és impossible que les coses millorin.

¿És vostè conscient que la seva pel·lícula deixa l’espectador completament enfonsat?

L’he fet amb aquesta intenció. Si les desigualtats socials continuen augmentant arribaran a ser insostenibles i, llevat que les previnguem des del civisme, estem abocats al desastre. Necessitem parlar-ne, i qualsevol pel·lícula que esperi incitar aquest diàleg ha de tenir un impacte rotund en l’espectador. Per això, ‘Nuevo Orden’ inevitablement provocarà el rebuig dels que se senten còmodes en el clima actual, o els que preferirien que certs temes no es toquessin. I, en realitat, la controvèrsia em resulta afalagadora.

La revolució que la seva pel·lícula imagina està desposseïda de base ideològica concreta, i no sembla anar acompanyada de cap projecte social, ¿per què?

Perquè crec que, a hores d’ara, ningú pensa en revolucions utòpiques. La gent ja no aguanta més, i punt. Els armilles grogues, per exemple, eren una estranya suma de postures polítiques i classes socials, mai va quedar clar quin era el nexe d’unió entre elles a més de l’embafament i les ganes de trencar coses. Que els motius d’una possible revolta siguin legítims o no és irrellevant, perquè en tot cas les conseqüències seran traumàtiques.

¿Fins a quin punt creu vostè que la pandèmia augmentarà el risc de col·lapse social?

A hores d’ara ningú es creu ja que en sortirem més forts i millors. Al contrari, la pandèmia ha mostrat el pitjor de la societat i dels seus líders. A Mèxic, sense anar més lluny, hi ha 60 milions de pobres i, a diferència del que succeeix en altres països, no estan rebent cap ajuda. Se’ls ha deixat a la seva sort. Alhora, a tot el món els governs estan tendint cap a un control més gran i un menor respecte dels drets humans. En el passat hi ha hagut governs corruptes que han respost al descontentament de la població protestes amb brutalitat dictatorial, i és gairebé inevitable que en temps com aquests aquest tipus de coses tornin a succeir.

‘Nuevo Orden’ representa la violència de forma molt explícita ¿En algun moment va témer anar massa lluny en aquest sentit?

No vull torturar l’espectador, però representar de forma fidedigna la violència i les raons que la provoquen em sembla necessari per explicar què està succeint i quins perills afrontem, i per contribuir a canviar les coses. Per descomptat, soc molt conscient de la necessitat de retratar la violència de forma responsable. A diferència del que fa Tarantino, per exemple, jo no la utilitzo per donar plaer a l’espectador; en aquest sentit, les seves pel·lícules em semblen una irresponsabilitat.

El seu cine sovint es compara amb el de Michael Haneke, i Haneke sol dir que l’únic art interessant és el que incomoda. ¿Hi està d’acord?

Totalment. Jo faig pel·lícules per fer evidents en pantalla coses que la gent prefereix ignorar. No sé si això significa que el meu cine s’assembla al de Haneke però, si em comparen amb un altre director, m’encanta que ho facin amb el millor de tots.

Notícies relacionades

Serrat corona la seva trajectòria

Una ‘a’ que vol dir ‘no’