Narek Hakhnazaryan, un feliç debut amb l’OBC

Una vegada més sota la direcció del portuguès Nuno Coelho, la temporada de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) va continuar aquest cap de setmana amb un programa que va tenir com a figura central Piotr Ilitx Txaikovski, un dels compositors russos més programats a tot el món. Com a peça central es van oferir les seves difoses ‘Variacions sobre un tema rococó, opus 33’ (1877), tota una prova de foc per al solista del violoncel. Comptant amb Narek Hakhnazaryan com a convidat, el conjunt català es va moure amb concentració sota la batuta de Coelho, evidenciant una bona entesa entre el director i l’orquestra.

El debut d’Hakhnazaryan amb l’orquestra catalana no va poder ser més favorable, demostrant amb la seva tècnica i enfocament el talent que li va fer aconseguir la medalla d’or del Concurs Txaikovski de Moscou fa uns anys. D’una afinació impressionant, el solista armeni va equilibrar passió amb absoluta pulcritud en l’execució, genial tant en la ‘cadenza’ que exigeix més virtuosisme com en la més contemplativa, mostrant-se com un intèrpret madur i sensible.

L’OBC, ja des del començament, va sonar segura i brillant, amb excel·lents intervencions de la trompa i la flauta, sempre ben portats per Coelho i equilibrant de manera adequada el so per no fagocitar el solista.

L’aplaudida obra va estar precedida pel breu, intens i passional ‘Nocturn núm. 4 de l’opus 19’, les ‘Sis peces per a piano’ (1888), també del geni rus, però en la seva transcripció per a violoncel i orquestra, una petita joia molt poc prodigada als programes de concert a causa dels seus escassos cinc minuts de durada, però que en aquest cas van servir d’esplèndid preàmbul a les ‘Variacions rococó’.

Hakhnazaryan va cantar amb el ‘cello’

Amb un Hakhnazaryan entregat, es va remarcar sobretot la vena romàntica de la peça, imposant un fraseig carregat de subtilesa i ben secundat per la flauta i la corda. Va ser com oferir la propina per endavant, tot i que igualment va arribar un regal a posteriori, una exigent i contrastada obra del seu país en què l’artista també va cantar sobre el so del seu ‘cello’, moment que l’artista va dedicar als herois anònims morts a la recent guerra d’Armènia.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Abans, com aperitiu, es va poder escoltar la que potser és la peça més interpretada de tota l’obra de Von Weber, l’obertura de la seva òpera ‘Der Freischutz (‘El caçador furtiu’), de 1821. Poc representada fora dels teatres alemanys, aquesta òpera constitueix una baula entre el ‘Fidelio’ de Beethoven i les òperes de Wagner. La seva obertura és un autèntic compendi dramàtic que l’OBC, reduïda a poc més de 40 músics, va interpretar una mica freda i sense empenta teatral. Hi va haver lluminositat i decibels, però va faltar passió dramàtica. A més, no només el clarinet va tenir alguna relliscada, ja que a la corda li va costar sonar a l’uníson en la reexposició del tema final.

Com a colofó els faristols dels professors de l’OBC van rebre la partitura de Richard Strauss ‘Le bourgeois gentilhomme’ (1917), una suite orquestral concebuda primigèniament per ser interpretada com a pròleg de l’òpera ‘Ariadne auf Naxos’ però que finalment va sobreviure com a obra independent. El seu sumptuós so emmarca un treball senzill que dibuixa somriures en l’espectador per la seva atmosfera fresca i burlesca, fidel a l’esperit de l’obra de Molière. La quarantena de músics es va moure amb un domini total, lluint-se especialment la ‘concertino’, les flautes, el fagot, el ‘cello’ i un brillant Dani Espasa al piano.