Referent de l’escena tanguera comtal

Sandra Rehder: «No val la pena viure una vida que no sigui la teva»

  • La cantant argentina, establerta a Barcelona, publica ‘Suerte loca’, un àlbum influït pel descobriment de la identitat del seu pare

  • L’artista ofereix una tanda de tres recitals a La Casa dels Contes, a Gràcia

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

«Al saber le llaman suerte», canta Sandra Rehder invocant la sensatesa dels mestres del tango. «Y en el naipe del vivir, / para ganar, primero perdí». Citacions de la peça que dona títol al seu nou àlbum, ‘Suerte loca’, composta el 1924 per Anselmo Aieta i Francisco García Jiménez i que ens recorda, com diu ella, que «hi ha un atzar, però el que de debò importa és el coneixement i l’experiència, el carrer pel qual pots passar per anar vivint».

De trampes i subterfugis en sap bastant després del camí que ha fet des del seu primer àlbum, que va publicar el 2001, poc abans d’abandonar Mendoza i assentar-se a Barcelona. Va escollir aquesta ciutat per quatre motius: «Serrat, la República, que identificava amb Catalunya, el Mediterrani i Gaudí». A punt per celebrar els seus 20 anys a la capital catalana, entrega el seu vuitè àlbum, amb «temes immortals», sobretot tangos, però també milongues i valsos, d’una altra era, majoritàriament, «conservant l’esperit tradicional, però amb elements propis».

 

Viure entre ‘homers’

 

Fa quasi dos anys, quan tornava d’una gira per Suïssa, va aprofitar per gravar-lo amb els músics que la van acompanyar, Rubén Martínez, Pablo Martorelli i Pablo Yamil. Igual que amb els seus tres discos anteriors, va impulsar un Verkami que estava a punt d’estrenar-se quan va arribar la pandèmia.

Però res deté Sandra Rehder i ‘Suerte loca’ ha arribat amb un cançoner ric en «històries d’amor esquinçador», incloent-hi clàssics com ‘Cuesta abajo’, de Gardel i Le Pera, i ‘Afiches’, d’Atilio Stampone i Homer Expósito (lletrista molt del seu gust: el seu fill es diu Homer en honor a ell i a un altre poeta de capçalera, Homero Manzi). Temes amb història als quals se suma una estrena amb text seu, ‘Una décima sencilla’, en la qual reflecteix el repte d’escriure en aquesta modalitat poètica.

 

La revelació més torbadora

 

En aquesta obra, aflora una Sandra Rehder una mica diferent, ¿potser alliberada d’un pes antic? «Soc una altra», afirma. «Com si el meu cant ja no sortís del dolor, com si hagués madurat.» La raó de fons és el descobriment, fa quatre anys, que el seu pare no era biològic i la revelació de la «història d’amor meravellosa» que la seva mare havia viscut amb el seu pare autèntic. La cantant el va trobar per Facebook i va veure que treballava en un geriàtric de Còrdova, Argentina. Va anar fins allà per conèixer-lo i han establert un vincle molt profund. «Cada dia ens escrivim cartes d’amor amb el meu pare, Juan.»

Tot això l’ha commogut i «guarit»: s’adona que sempre havia mantingut «una angoixa» ara curtcircuitada, ja que «no és el mateix ser filla de l’amor que no ser-ho». L’art «serveix per a l’alquímia», reflectida en la seva actitud vocal. Ara hi ha peces que encaixen. «El meu cognom hauria de ser Coletti», revela. «Molta gent em diu: ‘¡amb raó, tens sang italiana!’».

Notícies relacionades

La presentació de ‘Suerte loca’ haurà d’esperar, però han brollat tres recitals de tango i literatura a veu i guitarra (amb Juan Ricaud) que oferirà aquest dissabte i els dos següents a La Casa dels Contes, a Gràcia. És un altre dels formats que treballa Sandra Rehder al qual s’ha de sumar l’entesa amb Elbi Olalla i Olvido Lanza, l’espectacle amb la contorsionista Alice Rende i la proposta de poesia urbana amb Olga Sasplugas i Manuel Martínez. Dona perseverant, té clares les seves prioritats. «Faig el que sento. No m’interessa el que ven», raona. «No val la pena viure una vida que no sigui la teva: has de fer el que t’agrada».