‘Swallow’, estralls d’una vida indigesta

La pica és un trastorn alimentari que incita els qui el pateixen a menjar coses que no són aliments, i ‘Swallow’ l’utilitza com a premissa per explorar l’angoixa d’una mestressa de casa embarassada que comença a ingerir bales, piles, tatxes, descargoladors, candaus i grapats de terra. I com a resultat la pel·lícula aconsegueix ser aterridora sense necessitat de recrear-se amb imatges escabroses, i deixant que siguin els interrogants que envolten la malaltia allò que ens suma en la inquietud.

Almenys en part, el desordre de la Hunter (Haley Bennett) sembla ser un càstig pel rol de dona florero al qual ha quedat reduïda la seva vida aparentment perfecta. I similarment la pel·lícula mateixa adopta una estètica impol·luta per emfatitzar la lletjor que sotja sota la superfície de la institució matrimonial i dels rols de gènere. Per moments, el poder suggestiu de la narració corre el risc de veure’s enfosquit pel seu valor com a paràbola sobre la lluita feminista contra el patriarcat; però el perill aconsegueix evitar-se tant gràcies a l’habilitat del director Carlo Mirabella-Davis, orquestrant escenes impactants com la subtilesa amb què Bennett s’endinsa en el subconscient del seu personatge i el fa avançar entre la passivitat i la desesperació cap a un clímax demolidor, en què la seva mania digestiva revela els seus motius reals: una necessitat autodestructiva de penitència, però també un afany per recuperar el control corporal i existencial.