Estrena

‘Malcom & Marie’, quan l’amor lluita per continuar despert

  • El film retrata la relació d’una parella amb fissures, en bona mesura motivades per l’insuportable narcisisme d’ell i la baixa autoestima d’ella

  • El director Sam Levinson i l’actriu Zendaya van idear la pel·lícula a mitges, inspirats per l’ansietat derivada del confinament

3
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

«No aneu mai a dormir enfadats», aconsella una de les regles d’or de la vida conjugal, i els dos protagonistes de ‘Malcolm & Marie’ estan disposats a discutir com faci falta per complir-la. Des d’aquest divendres disponible a Netflix, la nova pel·lícula transcorre al llarg d’una nit i enterament a la luxosa casa de Malibú a la qual la parella torna al principi del metratge. Acaben d’assistir a la ‘premiere’ del debut de Malcolm com a director i ell està tan encegat pel seu propi ego que al principi ni tan sols nota que la Marie està molesta. La noia sent que el seu nòvio li ha robat els seus traumes passats –la seva addicció a les drogues, els seus impulsos suïcides– per utilitzar-los com a font d’inspiració de la pel·lícula i que, malgrat això, durant el discurs que hores enrere ha dirigit al públic ni tan sols l’ha esmentat per donar-li les gràcies.

«Jo mateix em vaig oblidar de donar les gràcies a la meva dona durant l’estrena de la meva primera pel·lícula, ‘Nación salvaje’, i ella es va sentir molt dolguda», recorda el director Sam Levinson. «Em vaig sentir molt culpable per això. En realitat només vam discutir sobre això durant uns minuts, però al meu cap vam tenir mil converses al respecte». Levinson assegura que l’al·lusió a aquesta anècdota és tot el que ‘Malcolm & Marie’ té d’autobiogràfic, però resulta inevitable mostrar suspicàcies davant aquesta afirmació.

Al llarg de 106 minuts veiem els seus protagonistes parlar, cridar, insultar-se, atacar-se i contraatacar-se, besar-se, reconciliar-se i atacar-se una vegada més, i les fissures que la seva relació evidencia, en bona mesura motivades per l’insuportable narcisisme d’ell –es compara amb William Wyler– i la baixa autoestima d’ella, ens conviden a preguntar-nos si realment és una bona idea que continuin junts. «Vaig voler que la pel·lícula parlés del punt en el qual ens trobem avui, obligats a quedar-nos a casa, lidiant de manera especialment intensa amb els plaers i els dolors que compartir la nostra vida amb una altra persona comporta», explica Levinson. 

Notícies relacionades

Mentrestant, això sí, el jove director posa en boca del seu protagonista masculí el que probablement siguin els seus propis pensaments sobre la indústria cinematogràfica: mentre la nit avança el Malcolm es queixa del conservadorisme que impera a Hollywood i acusa els crítics no només de mancar de coneixements artístics –només els interessa generar clics, opina–, sinó també de discriminar els artistes que pertanyen a minories racials. «Totes les pel·lícules en blanc i negre que adoro estan dirigides i protagonitzades per gent blanca», es lamenta Levinson. «I vaig tenir la idea de recuperar la bellesa i l’elegància d’aquesta monocromia vinculant-la a una parella d’actors negres».

‘Malcolm & Marie’ està protagonitzada per John David Washington (‘Tenet’) i Zendaya, també col·laboradora de Levinson en la celebrada telesèrie ‘Euphoria’. El director i l’actriu van idear la pel·lícula a mitges, inspirats per l’ansietat derivada del confinament, i ell va escriure el guió en sis dies; a ella, que ha viscut un ascens meteòric a Hollywood en els últims temps, aquest projecte li ha proporcionat un tipus de gratificació artística que mai abans no havia experimentat. «En la professió de vegades tinc la sensació que les meves opinions no són tingudes en compte; potser perquè soc una dona jove, una dona jove negra, o potser perquè em falten coneixement i experiència», assegura la jove intèrpret. «Però treballant amb el Sam no he sentit res d’això». De fet, la pel·lícula en el seu conjunt pot entendre’s com un reconeixement per part del seu director que els elogis que rep no li pertanyen només a ell, com una reflexió sobre el que passa quan les nostres aspiracions personals ens fan perdre de vista els qui tenim al costat i com una reivindicació de la naturalesa col·laborativa de la creació artística.