González Franco: l’advocat poeta

A l’estrada del tribunal José Ángel González Franco (Barcelona, 1971) treballa amb la paraula. És un prestigiós advocat penalista expert en delictes econòmics. Fa uns sis anys va fer la seva primera incursió al món de la poesia amb la publicació del seu primer llibre: ‘Aritmética del desgaste’ (Esto no es Berlín, 2014), que va comptar amb la col·laboració de Pere Gimferrer. Ara repeteix experiència amb ‘Y nadie’, publicat per la mateixa editorial i amb pròleg, per segona vegada, obra del prestigiós poeta català.

«Jo estic amb la paraula amunt i avall tot el dia. Tant quan em guanyo la vida com a advocat, com quan escric poemes. És veritat que en el cas dels escrits jurídics el llenguatge pateix un procés obligat de banalització respecte al llenguatge poètic, però és llenguatge al cap i a la fi. La meva professió és molt enriquidora perquè em manté en conflicte permanent: el del que és lícit i el que és delictiu, un dels conflictes de sempre: el del bé i el mal», explica González Franco. Aquest ús fluid del llenguatge l’ha materialitzat als seus dos llibres de «poesia existencial» escrits en vers lliure. «El títol enigmàtic –tot i que a la literatura, com al cine, el que és enigmàtic impedeix que una obra envelleixi—sembla un conat el·líptic de sintagmes», escriu Gimferrer al pròleg d’‘Y nadie’.

Xerrada poètica a l’AVE

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

González Franco va conèixer Gimferrer fa uns anys a l’AVE a Madrid. L’il·lustre poeta català anava assegut darrere seu. Per fer més amè el viatge, el jurista llegia un llibre de poemes de Pedro Salinas. A Gimferrer no li va passar desapercebut. «El millor poema del llibre és el que és a la pàgina...», el va aconsellar. A partir d’aquí, van entaular una conversa sobre poesia que va acabar passant-se els telèfons i les targetes. Al cap d’uns mesos González Franco va escriure el seu primer poemari i Gimferrer el va animar a publicar-lo. El rampell per escriure i la seva passió per la poesia li havia sorgit al lletrat uns anys abans arran d’«experiències vitals fortes», confessa. De la seva ploma han nascut els dos llibres de poesia i en cartera té la seva primera novel·la titulada ‘Si pudiera ver las luces’, que veurà la llum aquest any, 

«La narrativa té un destinatari més concret i en la poesia és més difús. El poeta no pensa tant en el lector, més aviat fa un exercici de vehicular per escrit les idees que afloren en la seva consciència. El poeta se submergeix en una estructura més profunda regit per un impuls interior. Al final es forja una metamorfosi en qui escriu i aflora una revelació. Jo no soc en allò que escric, i intento deixar tot l’espai a la poesia», afirma l’advocat.