Accept: «Tenim un estil i no necessitem reinventar-nos»

Mentre altres bandes reguen el seu discurs amb apel·lacions a la novetat, el canvi d’etapa o l’experimentació amb nous sons, Accept s’enorgulleix de ser, més o menys, allà on era fa dècades. ‘Too mean to die’ és el seu cinquè àlbum produït per Andy Sneap (figura d’ampli currículum; guitarrista de gira de Judas Priest després de la baixa de Glenn Tipton), però aquesta complicitat no ha representat, segons el parer de Hoffmann, cap gir determinant. «Al contrari: vaig molt amb compte amb no fer gaires canvis en el nostre so. Tenim un estil molt consolidat i no sentim cap necessitat de reinventar-nos».

Els colors del metal

Famosa pels seus ‘tempos’ accelerats, que als 80 van confluir amb el naixement de l’speed metal, la banda s’ocupa de donar varietat als seus àlbums. ‘Too mean to die’ inclou una cosa semblant a una balada, ‘The best is yet to come’ («reflecteix la meva filosofia personal, pròpia de qualsevol artista: el que fas està bé, però el millor sempre ha d’arribar»), i aquest artefacte pesat anomenat ‘Samson and Delilah’. «És important oferir diferents colors». També en matèria de textos, on es posen en jardins com «la lluita de Beethoven amb la sordesa» (‘Symphony of pain’)o la «forma de vida de la nova generació entorn de YouTube o TikTok» (‘Overnight sensation’). Es tractava d’oferir un àlbum «apartat a propòsit del que tingui a veure amb la Covid-19, perquè ens sembla que els fans ja n’han tingut prou d’això durant l’últim any».

Accept arrossega el seu relat èpic: el grup d’una petita localitat d’Alemanya (Solingen) que irromp al mercat internacional amb una música inicialment extemporània. «Quan començàvem, a finals dels 70, eren temps de punk i música disco. Odiàvem tot allò i teníem el nostre somni: girar per tot el món tocant rock dur. Ha sigut un llarg camí. Però hem demostrat que, si persisteixes, ho pots aconseguir», reflexiona Hoffmann. L’aclaparador ‘Balls to the wall’ (1983) va ser el punt d’inflexió. «Aquí, la ràdio i l’MTV van apostar per nosaltres, tot i que mai vam ser tan ‘mainstream’ com Bon Jovi».

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Es presenten rearmats, amb una formació que inclou tres guitarristes i en què Hoffmann és l’únic integrant original. Més enllà de les cícliques substitucions, «tothom sap què és Accept i el que representa», diu el líder. «La meva missió és la de sentinella, el guardià de les essències». n