Actuar, trotar i suar

’La marató de Nova York’ torna a posar a prova Joan Negrié i Albert Triola

  • Els mateixos actors que van estrenar l’obra fa 10 anys tornen a calçar-se les sabatilles d’esport per recuperar l’aplaudida obra d’Edoardo Erba dirigida per Juan Carlos Martel

’La marató de Nova York’ torna a posar a prova Joan Negrié i Albert Triola
2
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

El més important abans i després de sortir a escena a ‘La marató de Nova York’ és fer un bon escalfament. Tot i que l’aparença física de Joan Negrié i Albert Triola és envejable, els anys no passen debades i si fa una dècada, quan es va estrenar aquesta comèdia dramàtica d’Edoardo Erba a La Villarroel, ja notaven l’esforç físic que suposava, ara l’esforç es nota encara més. El temps passa factura, reconeixen els dos actors, que a partir de dissabte recalen a l’Aquitània amb la reposició del muntatge, dirigit de nou per Juan Carlos Martel. «Al començar et sents com si haguessis de pujar una muntanya. Els primers 10 minuts són els més durs. Acabem amb els bessons molt carregats d’estar tota l’estona saltant sobre les puntes. Necessitem una bona estona de posar-nos crema i fer estiraments», reconeix Triola. «Aquesta funció requereix un rigor i una disciplina màxims. Ens estem cuidant moltíssim perquè el desgast físic és brutal –afegeix el seu col·lega Negrié–. Parlar durant una hora sense que es noti el cansament és complicat». És el que té haver d’aparentar durant una hora ser dos amics que es preparen per realitzar la famosa prova de fons. «Ara amb la maduresa hi ha frases del text que cobren força», reconeix Negrié. Els dos intèrprets, amics des de fa 20 anys, agraeixen haver pogut treballar tots aquests anys, fins i tot ara en aquests complicats temps complicats de la Covid-19: Negrié va estrenar ‘Els Gossos’ i Triola ‘Smiley. Després de l’amor’.

Qüestió d’actitud

Notícies relacionades

Negrié ha retocat la traducció de l’obra, el missatge de la qual continua sent tan vàlid avui com fa 10 anys. «Aquesta peça parla de dues maneres d’aconseguir els teus objectius», comenta. El text és una metàfora de la vida plena de preguntes com ¿per què correm?, ¿per què no ens aturem? Són preguntes que es formulen els protagonistes en aquest muntatge on Negrié encarna Carles, un home fort i segur de si mateix partidari d’aconseguir allò que es proposa a qualsevol preu. El seu company d’entrenament, aparentment més feble i amb més dubtes sobre el repte que s’han proposat, creu que hi ha moltes maneres d’aconseguir les metes que un es planteja.

De moment, per a Negrié i Triola, remuntar l’obra és tot un assoliment que permetrà comprovar el seu estat físic i la seva evolució artística. «Hem madurat, amb l’edat ets més bon canal perquè surtin les emocions, no les pressiones tant perquè surtin, saps com deixar que aflorin soles».

Temes:

Teatre