Una mirada al futur

10 músics espanyols per conquistar el 2021

  • Després d’un any curtcircuitat, amb plans frustrats i progressions congelades, recollim en una llista una desena de noms creixents i a qui, a diferents nivells, els espera un any excitant i prometedor

6
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Segurament entre un i un altre no tenen gairebé res en comú. Però tots han acabat en aquesta llista personal i transferible. Tots són noms creixents en l’escena vinculada, sobretot, a l’asfalt musical. Però també una mica més enllà. Una llista variada, extravagant, rica en sons i en cares noves per al gran públic. Artistes a qui, a diferents nivells, se’ls presenta un any excitant, prometedor. A alguns d’ells després que la Covid fes la traveta a una clara progressió. Un any en els llimbs, amb música en viu a comptagotes i emmordassada. Ara, en un 2021 pleníssim d’interrogants i asteriscos que fan inviable la lògica en qualsevol camp, també en l’artístic, molts d’ells han de guanyar presència. El seu públic els espera, al seu saló, desitjós d’escoltar les seves noves cançons, o per veure’ls a les sales, en els clubs.

Cinc dones i cinc homes de futur –i també present– en una extensa escena espanyola. Podrien haver sigut uns altres 10, uns altres 20 o uns altres 30. Veuran: de creadors d’himnes de pista (Lennis Rodríguez o El IMA) fins a soldats emmascarats del cru ‘drill’ (Yxungdy970). També autors de cançons delicades, precises i sensibles. Com el ceutí Mori o la barcelonina d’origen camerunès Bikôkô. Una noia d’uns trenta anys, Rigoberta Bandini (el nou projecte musical de Paula Ribó, barcelonina amb àmplia trajectòria també en camps com el teatre), fa augmentar la mitjana de tots, que seria d’uns vint i pocs.

Notícies relacionades

Dels 10 noms, alguns apunten alt malgrat acabar de començar la seva etapa; d’altres han de confirmar tot el bo que han fet fins ara; i uns pocs perquè ja tenien marcat el pis superior a l’ascensor quan la Covid ho va curtcircuitar tot. I alguna reaparició il·lusionant com la d’Ayesha Chanel, dona pionera en el trap a Espanya.

Deu artistes amb carreres incomparables, 10 noms per conquistar per tots els flancs el 2021. Una selecció de tot el que creix.

Beny Jr

Beny és una aposta sense risc. Ve a tota velocitat donant pals muntat en una Kawasaki. Des del barri de la Florida (L’Hospitalet) ha aconseguit a base de trap i amor entrar al vestidor del Barça (Pjanic va compartir una de les seves últimes cançons) i captar l’atenció d’un dels artistes del moment, Myke Towers, que va cantar un dels seus temes a Instagram. O aconseguir l’aplaudiment de productors tan reconeguts com Sky Rompiendo. Pel que té entre mans i en ment, l’espera un 2021 ambiciós que sens dubte serà el seu any de confirmació. Un salt de nivell.

Rigoberta Bandini

La barcelonina és un fenomen del 2020 que aquest 2021 serà imparable. Per les seves cançons mal·leables, Paula Ribó (el seu nom real) pot encaixar com a desencadenant per començar a ballar o per a viatges més pausats. La sensació és que tan bon punt torni la música en viu serà un nom omnipresent en el circuit de sales i festivals. El seu repertori curtíssim, ara per ara, no en serà un impediment. Inspirada en clàssics, en noms com Franco Battiato, aquesta catalana de 30 anys vessa emoció en els seus temes emmarcats amb bases electròniques. De cara al 2021 anuncia més música, tot i que a comptagotes.

Mori

Mori és d’aquests artistes que un escolta per primera vegada i no se’l pot treure del cap. Impossible que no passi al donar-li el ‘play’ al tema ‘q no’. Un mira el seu catàleg i el veu escassíssim, insuficient, en demana més. Cançons (amb molta presència del piano a les bases) que sonen íntimes (són casolanes), i que es mouen en un espai molt difús entre l’indie i el trap. De nom Martín, aquest ceutí de 20 anys que es va traslladar per estudis a Madrid, ha anat publicant des del 2019 cançons soltes però aquest any promet un àlbum que ja té encarrilat.

Lennis Rodríguez

Lennis Rodríguez ja col·lecciona diversos himnes pisters. ‘Te sale’ o ‘Le damos’ en són els exemples més clars. El 2020 s’havia de convertir en una veu recurrent en clubs a còpia de ‘singles’, però la Covid va forçar l’aturada a la pista de ball mentre fora d’aquesta la seva repercussió creixia imparable. Des de Madrid, d’origen dominicà, les seves cançons avancen amb ritme (entre l’afro, el llatí i el tropical) i personalitat. La dominicana començarà el 2021 de manera intensa: publica el seu primer àlbum, ‘Colores’, aquest 22 de gener.   

El IMA

Canta El IMA: «Yo soy el nuevo rookie; la amenaza más reciente; estoy en boca de todo el mundo; soy como los dientes». Aitor Jiménez (Tenerife, 1993) és l’¿última? perla canària. Una altra més en un mar infinit de talent. Fill d’un artista dominicà conegut a les illes, ha mamat música des de petit. L’any passat va començar a desenvolupar la seva carrera en solitari (abans va estar girant com a corista amb Maikel Delacalle, per exemple) a partir d’una rica paleta de sons llatins i tropicals. El seu ‘mixtape’ de debut, s’espera ben aviat.

Ayesha Chanel

Es va esfumar d’un dia per l’altre . Però el seu record era inesborrable per línies com aquesta: «Yo tengo la corona; Leticia que se joda». Chanel era una adolescent quan va irrompre amb una força descomunal en el trap fa ja més de 5 anys. Dona pionera en l’escena, després de molt temps apartada de la música per motius que encara no ha explicat, ha tornat a finals de 2020 amb un grapat de noves cançons. L’any té una cosa per celebrar. La de Mallorca, de només 20 anys, ha establert a França el seu  espai de creació, des d’on ha anunciat que el seu renaixement anirà acompanyat d’un àlbum.

Yxungdy970

Yxungdy970, membre del col·lectiu 970block, és segurament el més extrem que hi ha en aquesta llista. És un dels últims protegits de Yung Beef, amb qui ja ha publicat un treball que uneix generacions. El jove madrileny s’ha convertit ràpidament en home fort del drill a Espanya, una música de carrer en auge, amb una estètica crua, violenta. Yxungdy970 no es treu el passamuntanyes ni per cantar. Els seus missatges són directes, no titubeja. Sembla difícil que el 2021 no es continuï obrint pas. Perquè, si fa falta, ho farà a cop de matxet.  

Bikôkô

Bikôkô és Neï Lydia, una jove de 19 nascuda a Barcelona (ara viu a Londres), que just acaba de publicar el seu primer EP, ‘Aura aura’. Però la seva presència, igual que la seva veu, és impactant. És una de les apostes més fermes del nou col·lectiu artístic barceloní Cutemobb. L’EP, íntegrament en anglès, captiva pel seu talent al cantar sobre ritmes R&B o Neosoul (entre les seves influències cita Erykah Badu i D’Angelo). En el seu so també són presents les seves arrels cameruneses. Un inici prometedor per a una jove que irradia talent.

Abhir Hathi

Abhir Hathi ha anat ensenyant la poteta de manera insistent durant tot el 2020. A finals d’any la sincera ‘Perros’, el seu últim ‘single’, venia a reclamar de manera meridiana un merescut espai en el joc. Una cosa que ja havia fet una mica abans amb la dolça ‘Idioma’. El de Las Palmas de Gran Canària ha col·laborat aquest últim any en discos com el del genial raper canari Cruz Cafuné i amb el d’un dels productor clau de l’escena, Selecta. Reconeixements i empentes de cara a un 2021 que hauria de confirmar el seu nom.

Lauren Nine

No és una presència nova, però el seu nou treball és prometedor. L’últim projecte de l’artista barcelonesa amb la productora Awwz demostra la seva versatilitat. Un tàndem català que ha publicat un EP, ‘Naughty’, que apunta a un camí interessant per a Laura Roig i suggereix un 2021 temptador. Ja sigui en català, anglès o en castellà, en el paper de Lauren Nine canta de manera deliciosa i rapeja amb precisió i actitud de sobres. I ho alterna amb naturalitat. Còmoda en el hip-hop o en el r&b, el seu combo amb Awwz ha estrenat l’any amb nota.

Temes:

Música