El que de veritat va matar Robin Williams

L’impacte de la LBD en Williams és l’assumpte central d’‘El deseo de Robin’, documental acabat d’estrenar a Espanya a través de Filmin amb què Susan Schneider Williams rendeix homenatge a qui va ser el seu marit durant més d’una dècada, posa els punts sobre les is sobre la seva mort i intenta donar llum sobre la malaltia. «Si haguéssim tingut un diagnòstic exacte a temps, potser el meu marit podria haver trobat certa pau», lamenta la viuda, que ha produït la pel·lícula i és la seva narradora.

Williams sempre va ser un intèrpret polifacètic, alhora que un monologuista hilarant capaç de fer funcionar el seu cos i la seva ment frenèticament en totes direccions, una carismàtica estrella de Hollywood en comèdies per a tots els públics –‘La señora Doubtfire’ (1993), ‘Jumanji’ (1995)– i un actor capaç d’explorar profunditats psicològiques en drames com ‘El club dels poetes morts’ (1989) i ‘El indomable Will Hunting’ (1997). Totes aquestes cares es van anar desdibuixant amb la LBD. «És una malaltia devastadora, irreversible, i sempre fatal», explica en la pel·lícula un dels doctors que hi intervenen. «Robin va arribar a tenir el seu cervell completament envaït per la LBD; és un miracle que fos capaç de moure’s».    

Atacs de pànic i deliris

Tot va començar amb uns mals d’estómac. Després va començar a patir tremolors a la mà i pèrdues excessives de pes, i després van arribar els atacs de pànic, els deliris i les apagades mentals. Durant el rodatge de la seva última pel·lícula, ‘Noche en el museo 3: El secreto del faraón’ (2014), Williams era pràcticament incapaç de recordar els seus diàlegs. «En l’equip tots ens vam adonar que el seu cervell no anava a la mateixa velocitat i que això el turmentava», recorda el director Shawn Levy. «Un dia em va dir: ‘Sento que ja no soc jo mateix’. Poc després li va ser diagnosticada la malaltia de Parkinson, però tant ell com la seva dona sabien que el problema era un altre i van decidir acudir a un centre de tractament neurocognitiu. Una setmana abans de la seva cita, l’actor es va treure la vida.

Model de conducta

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Per a sorpresa de ningú, el retrat que ‘El deseo de Robin’ ofereix de Williams és el d’un home brillant, càlid i generós, que sovint visitava els soldats nord-americans destinats a l’Iraq i l’Afganistan i que va aconseguir fer riure el seu amic Christopher Reeve quan aquest va tenir l’accident que el va deixar tetraplègic –es va presentar a l’hospital fingint ser un proctòleg rus–; que vivia allunyat de Hollywood i disfrutava visitant els seus veïns i practicant el ciclisme, i per a qui no hi havia res més important que fer feliç la gent. «Per això és important que se sàpiga la veritat sobre Robin», opina el productor David E. Kelley, per a qui l’actor va oferir una de les seves interpretacions finals en la ‘sitcom’ ‘The crazy ones’. «Perquè sempre va ser un model de conducta i el seu suïcidi va poder portar molta gent a pensar que no era un ésser humà tan especial com creien. Però sí que ho era».