Estrena a Filmin

El que de veritat va matar Robin Williams

  • Susan Schneider, viuda de l’actor, rendeix homenatge al seu marit en el documental ‘El deseo de Robin’, que dona llum sobre la terrible i letal malaltia neurodegenerativa que el va abocar al suïcidi

3
Es llegeix en minuts
Nando Salvà

Quan el suïcidi de Robin Williams va sortir a la llum l’agost del 2014, la premsa es va centrar en la seva batalla contra la depressió i les seves passades addiccions a l’alcohol i la cocaïna. També es va especular sobre possibles problemes econòmics i es va esmentar la pèrdua progressiva de poder taquiller que havia patit en els últims anys. Alguns van assumir que potser l’actor responia a l’arquetip del pallasso trist, desesperat per fer riure, però desconsolat per dins. La veritat, va descobrir l’autòpsia, és que havia passat els seus últims anys fuetejat per la demència amb cossos de Lewy (LBD), un procés neurodegeneratiu més desconegut i molt més ràpid i letal que l’Alzheimer, que provoca la formació de dipòsits de proteïnes anormals al cervell i no només complica les funcions cognitives més bàsiques, sinó que causa problemes motrius, ansietat, al·lucinacions, paranoia i insomni. El suïcidi, asseguren els experts, és comú entre els qui ho pateixen.

L’impacte de la LBD en Williams és l’assumpte central d’El deseo de Robin’, documental acabat d’estrenar a Espanya a través de Filmin amb què Susan Schneider Williams rendeix homenatge a qui va ser el seu marit durant més d’una dècada, posa els punts sobre les is sobre la seva mort i intenta donar llum sobre la malaltia. «Si haguéssim tingut un diagnòstic exacte a temps, potser el meu marit podria haver trobat certa pau», lamenta la viuda, que ha produït la pel·lícula i és la seva narradora.

Williams sempre va ser un intèrpret polifacètic, alhora que un monologuista hilarant capaç de fer funcionar el seu cos i la seva ment frenèticament en totes direccions, una carismàtica estrella de Hollywood en comèdies per a tots els públics –‘La señora Doubtfire’ (1993), ‘Jumanji’ (1995)– i un actor capaç d’explorar profunditats psicològiques en drames com ‘El club dels poetes morts’ (1989) i ‘El indomable Will Hunting’ (1997). Totes aquestes cares es van anar desdibuixant amb la LBD. «És una malaltia devastadora, irreversible, i sempre fatal», explica en la pel·lícula un dels doctors que hi intervenen. «Robin va arribar a tenir el seu cervell completament envaït per la LBD; és un miracle que fos capaç de moure’s».    

Atacs de pànic i deliris

Tot va començar amb uns mals d’estómac. Després va començar a patir tremolors a la mà i pèrdues excessives de pes, i després van arribar els atacs de pànic, els deliris i les apagades mentals. Durant el rodatge de la seva última pel·lícula, ‘Noche en el museo 3: El secreto del faraón’ (2014), Williams era pràcticament incapaç de recordar els seus diàlegs. «En l’equip tots ens vam adonar que el seu cervell no anava a la mateixa velocitat i que això el turmentava», recorda el director Shawn Levy. «Un dia em va dir: ‘Sento que ja no soc jo mateix’. Poc després li va ser diagnosticada la malaltia de Parkinson, però tant ell com la seva dona sabien que el problema era un altre i van decidir acudir a un centre de tractament neurocognitiu. Una setmana abans de la seva cita, l’actor es va treure la vida.

Model de conducta

Notícies relacionades

Per a sorpresa de ningú, el retrat que ‘El deseo de Robin’ ofereix de Williams és el d’un home brillant, càlid i generós, que sovint visitava els soldats nord-americans destinats a l’Iraq i l’Afganistan i que va aconseguir fer riure el seu amic Christopher Reeve quan aquest va tenir l’accident que el va deixar tetraplègic –es va presentar a l’hospital fingint ser un proctòleg rus–; que vivia allunyat de Hollywood i disfrutava visitant els seus veïns i practicant el ciclisme, i per a qui no hi havia res més important que fer feliç la gent. «Per això és important que se sàpiga la veritat sobre Robin», opina el productor David E. Kelley, per a qui l’actor va oferir una de les seves interpretacions finals en la ‘sitcom’ ‘The crazy ones’. «Perquè sempre va ser un model de conducta i el seu suïcidi va poder portar molta gent a pensar que no era un ésser humà tan especial com creien. Però sí que ho era».

 

Temes:

Cine