‘Turba’, un muntatge sobre la revolució

¿Què és el que fa que un grup d’individus s’associïn de manera espontània per assolir un objectiu comú?¿És possible la revolució sense cossos? ¿Sense morts? ¿Lluitar per un objectiu comú ens fa més humans? ¿Quina serà la pròxima revolució? Aquestes i altres preguntes cobren relleu a ‘Turba’, un muntatge de Mos Maiorum que es va estrenar ‘online’ en el passat Festival Temporada Alta de Girona i que per fi, si res es torça, es podrà estrenar de manera presencial al Lliure de Gràcia dijous que ve.

El col·lectiu que havia utilitzant la tècnica del teatre ‘verbatim’ –es limita a reproduir paraula per paraula textos reals, que no han sigut escrits per ser posats en escena– repeteix amb aquesta tècnica només que d’una altra manera. Després d’utilitzar-la de manera molt clara a ‘Mos Maiorum’ i ’Gentry’ ara la camuflen com si de llenguatge radiofònic es tractés. El públic assistirà a un programa radiofònic on s’escoltaran veus molt diferents. Des de Gonçal Mayos, expert en investigacions de democràcies totalitàries, fins a Steve Bannon, el que va ser cap de campanya de Donald Trump, passant per la política i activista Angela Davis, la política i escriptora Federica Montseny o Gerard Horta, expert en espiritisme del segle XX a Barcelona.

L’escenari se situa al centre amb el públic als dos costats. «No és que vulguem enfrontar dos bàndols, és una mica més subtil», declara Mariona Naudin, membre de Mos Maiorum. L’obra compta amb una escenografia senzilla: una taula i tres micròfons.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

La seva aposta per la transmissió oral es manté com a «gest polític», afirma Naudin, que forma Mos Maiorum amb Ireneo trans i Alba Valldaura. En aquest espectacle s’han aliat a més amb Nicolas Chevallier, María García Vera, Guillermo Llotje i Claudia Vilà. «Des de la pandèmia estem mirant-nos per la pantalla i no volem utilitzar més imatges. Una imatge ens dona tota l’explicació, però per la ràdio es pot tenir més sentit crític». El seu és com «un exercici vintage per recuperar el poder de la comunicació oral».

Per a ella la invasió del Capitoli a Washington el passat dia 6 aporta actualitat al muntatge. «Ens han fet un favor», reconeix, «tot i que allò fos una revolució ja que l’únic que pretenien era destruir». I afegeix: «Una de les coses que investiguem és com és possible que els obrers recolzin les tesis de la ultradreta. Vam dedicar molt temps a l’anàlisi de les tesis i l’estratègia de Steve Bannon». Però la seva obra no arriba a cap conclusió. «Després d’un any treballant en l’obra tenim moltes preguntes. No sé com es llegirà el nostre treball. Crec que la gent haurà de pensar què implica fer la revolució».