Coco Chanel, la dissenyadora més revolucionària

Roba de talls depurats i proporcionats, còmoda però amb un toc dandi, intemporal, sòbria i elegant. Amb aquest patró, Coco Chanel (Gabrielle Chanel, 1883-1971) va revolucionar el món de la moda després de la Primera Guerra Mundial. Els pantalons per a dones, la petite robe noir o el jersei mariner de ratlles són algunes de les seves peces estrella que en el dia d’avui continuen vigents. Chanel va convertir el seu propi estil en una marca els dissenys de la qual han sigut emulats i copiats moltes vegades com l’icònic ‘tailleur’, aquest vestit amb una jaqueta flexible i lleugera i una faldilla còmoda, de línies precises i un llarg sempre per sota dels genolls. La dissenyadora tenia 70 anys quan va apostar per una reinterpretació d’aquest model utilitzant ‘tweed’ i pasamaneria el 1954 al tornar al món de la moda després de la Segona Guerra Mundial. Tornava a França deu anys després d’acabar la contesa deixant el seu refugi a Suïssa intentant apartar-se del seu passat com a espia i col·laboracionista dels nazis.

«El més important de la seva feina va ser aportar comoditat i simplicitat al vestit de les dones. Per això es va inspirar en els vestits masculins, en els obrers, els mariners o els esportistes», explica Sílvia Ventosa Muñoz, conservadora de Tèxtil i Moda del Museu del Disseny de Barcelona. «Va utilitzar franel·la i gènere de punt de cotó per crear peces de vestir elegants. Va donar importància a la moda dels joves, i va posar de moda la roba esportiva. Les dones, gràcies a ella (i altres creadors de la seva època), van poder portar pantalons, i va fer desaparèixer la torturadora cotilla que oprimia el cos de les dones. Va dissenyar faldilles, sempre per sota del genoll a joc amb una jaqueta curta i sense solapes, amb grans butxaques. El negre es va convertir en sinònim d’elegància, sol o combinat amb blanc». I afegeix: »Chanel va fer fixar-se en els complements, com barrets i va posar de moda la bijuteria. Va crear botons i cadenes de bosses com ornaments. Les seves aportacions són atemporals i estranyament contemporànies a la nostra manera de vestir.»

Primer perfum abstracte

Chanel també va triomfar al món del perfum, amb la primera aroma embotellada de la història que no olorava a res reconeixible. Chanel nº5. Va ser la primera fragància abstracta que portava per nom un número i la firma de la dissenyadora. Era la primera que barrejava essències naturals i sintètiques. Fins a 80 ingredients es van necessitar per crear aquest nou perfum el nom del qual respon a una de les dues sèries numerades que li va presentar el perfumista Ernest Beaux, a qui va conèixer en un viatge per la Costa Blava el 1920. L’estil Chanel es va imposar tant en el disseny del flascó de línies pures i senzilles com en la seva presentació externa, amb una caixa blanca amb grafia negra. Un disseny tan sofisticat fa un segle com avui. Al principi el perfum s’elaborava artesanalment i només es venia a les boutiques de la marca. Poc després firmaria un acord per implementar la seva producció i distribució a través d’una societat independent de la seva casa de costura que va generar substanciosos ingressos. A la seva mort, la major part de la seva fortuna provenia de la perfumeria.

Còpies, motiu d’orgull

Notícies relacionades

París reviu el mite de Coco Chanel

Set noves produccions en la temporada del Liceu

¿Què pensaria la dissenyadora si entrés avui en un Zara o un H&M? ¿Com reaccionaria davant la producció en sèrie de models basats en les seves creacions? El més segur és que estigués encantada de veure que encara avui, mig segle després de la seva mort i un segle després de revolucionar la moda amb un sobri vestit negre, el seu concepte de moda segueix a l’ordre del dia. Com explica Inmaculada Urrea al llibre ‘Coco Chanel. La revolución de un estilo’ (Edicions Internacionals Universitàries), la dissenyadora considerava la còpia dels seus models un autèntic homenatge. «Com més se’m copiï, millor, ¡és una publicitat espontània que una ja no ha de fer-se!», va declarar Coco Chanel. «El més impressionant d’aquesta dissenyadora és que va crear un nou model de dona. Ella, sent una de desplaçada d’origen humil va triomfar al món del luxe a base de treballar i de captar ‘l’air tu temps’, les necessitats de les dones de la seva època», assenyala Urrea, especialista en Coco Chanel que ja treballa en un segon llibre sobre ella basat en la seva tesi doctoral sobre la famosa ‘couturière’. «El més important per a ella era la independència econòmica», destaca. En cas de viure avui, opina que s’apuntaria a la moda de portar sabata esportiva. «Però dubto que li agradés veure aquestes adolescents que a l’estiu van pràcticament en calces, igual que als anys 60 tampoc va aprovar la minifaldilla. Mai va entendre que aquesta revolució era un pas més del moviment que ella mateixa va iniciar als anys 20».

Sílvia Ventosa creu que si Chanel aixequés avui el cap li agradarien alguns dels models de les grans cadenes de roba a preus assequibles, però només aquells molt austers, en blanc i negre, com ella els dissenyava. «Especialment, crec que apreciaria veure com s’ha posat de moda la ‘petite robe noir’, un vestidet negre curt i estret que des que el va crear forma part de qualsevol fons d’armari». En canvi, «l’ofendria la falta de qualitat en els teixits i els models mancats d’elegància, o tan extravagants, que estan destinats a desaparèixer a curt termini. I s’enfadaria davant la velocitat de canvi i del consum, i de l’enorme quantitat de peces al mercat perquè ella estava en contra de la moda que no perdura». n