El Cor Jove Nacional de Catalunya triomfa al Palau

El cant coral és una de les senyes d’identitat de la cultura catalana i forma part del seu ADN des dels temps de Clavé. Per això s’agraeix al Palau aquest concert del Cor Jove Nacional de Catalunya (CJNC), amb el qual l’agrupació va debutar a l’auditori modernista. L’exigent menú barrejava tradició i modernitat, en una panoràmica de més d’un segle de creació: clàssics catalans i compositors actuals units per la vitalitat d’unes veus que han trobat en aquest stage amb Mireia Barrera una mestra sàvia i incansable. La directora ha portat la seva sapiència a agrupacions tan punteres com el Cor Nacional d’Espanya i ha col·laborat amb destacats conjunts corals i orquestres. El resultat, notable, va mostrar un conjunt amb les cordes degudament equilibrades, potents i matisades fins a l’increïble.

El CJNC –format per 32 veus de 18 a 28 anys-, va començar amb l’‘Agnusdei’ de la ‘Missa a cappella’ de Joaquim Homs, amb els cantaires cantant ja des de bambolines en una entrada molt teatral.

Després del ‘Sanctus-Benedictus’ de Josep Vila i Casañas, de Joan Magrané es va recuperar el seu madrigal ‘Come fontana piena’, guanyador del Concurs de Composició de l’Orfeó Català del 2016. Un altre dels compositors convocats va ser Ricard Lamote de Grignon, de qui es van oferir quatre dels cinc poemes xinesos que conformen ‘L’aire daurat’ (‘D’ençà que ella partí’, ‘Missatge’. ’L’amada morta’ i ‘Festí nocturn’), que van permetre el lluïment dels intèrprets en diverses combinacions.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Bernat Vivancos va arrencar l’apartat dedicat a autors contemporanis amb ‘Le cri des bergers’, original per a 12 veus comptant amb Josep Rovira com a solista, obra de singular bellesa i d’atmosfèrica factura. Impecable execució. De Joaquim Serra es va escoltar ‘Capvespre’, mentre que de Manuel Oltra es van seleccionar tres peces del cançoner popular català harmonitzades per ell, ‘Margarideta’, ‘Cançó de bressol’ i la molt festiva ‘Joan del Riu’.

L’obra d’una compositora, Mariona Vila, va ser l’encarregada d’acomiadar la vetllada amb fragments dels seus ‘Estellessianes’ (sobre poemes de Vicent Andrés Estellés, prèviament declamats), ‘Si estic mort no em despertes’, ‘M’agraden molt les albergínies’ i ‘Professió del vell roder’, amb Maria Mauri al piano, completant un periple tan interessant com edificant.