Crítica de teatre

‘Explore el jardín de los Cárpatos’: vacances marca Espanya

La jove companyia José y sus hermanas munten al Lliure un sorprenent espectacle sobre les conseqüències d’un model turístic insostenible.

‘Explore el jardín de los Cárpatos’: vacances marca Espanya
1
Es llegeix en minuts
Manuel Pérez i Muñoz
Manuel Pérez i Muñoz

Periodista.

ver +

Els seus integrants encara no assoleixen la trentena i això és bona notícia. L’escena de Barcelona necessita joventut, aire fresc per renovar llenguatges i públic. Al Teatre Lliure de Gràcia realitzen funcions la companyia José y sus hermanas, que van despuntar el 2017 amb la denúncia de les pervivències del franquisme en la magnífica ‘Los bancos regalan sandwicheras y chorizos’. 

A la seva tercera obra, ‘Explore el jardín de los Cárpatos’, han posat la diana en el turisme, la gallina marca Espanya que ha deixat de pondre ous d’or. La perspectiva pandèmica atia encara més la mirada corrosiva cap a un model de banalització i paisatges arrasats. Tot inclòs: un passeig documental per Marina d’Or, una psicoanàlisi de la pulsió viatgera i la pastanaga dels 15 dies de vacances darrere de la qual correm tots. 

A diferència del seu anterior espectacle sobre l’educació (‘Arma de construcción masiva’), aconsegueixen ara que el discurs avanci com un tot entre les diferents escenes superposades com a petites performances, o llenguatge postdramàtic, o com se’l vulgui anomenar. Entre l’amalgama cabaretera de tècniques sobresurt el vídeo, un aire d’espectacle en ‘streaming’ que funciona com un dos en un. D’una banda, la realitat augmentada que es projecta a la pantalla, de l’altre, el que realment està passant en escena. Com la diferència entre les xarxes socials i la vida que s’accentua durant les vacances. 

Compendi de talent

Notícies relacionades

Es continua detectant en les formes una influència d’algunes de les companyies inquietes de referència, i no és casualitat que Cris Blanco i Tanya Beyeler d’El Conde de Torrefiel figurin a l’assessoria artística. Tot i així, la proposta plàstica és el gran descobriment, un camp abonat amb substrat centreeuropeu en el qual creixen sincronitzades les puixants individualitats de les integrants. 

Alt voltatge en la vis còmica de les actrius Marta Díez i Carolina Manero. Alejandro Curiel aporta l’accent agredolç que esbossava ja en el seu ‘All by myself’. A l’entremès j-pop amb ‘autotune’ Gemma Polo remarca la seva desconcertant expressivitat, la clau d’‘En lo alto para siempre’ que va compartir amb Gonzalo Cunill i Juan Navarro. I ens quedem amb ganes de disfrutar més de l’art copler que Glòria Ribera explota amb gràcia en les seves ‘Versiones parciales’. Llarga vida a José y sus hermanass.

Temes:

Teatre Lliure