Com reacciona una casa encantada davant els seus nous habitants

Una de les participants en la nova iniciativa cultural impulsada per EL PERIÓDICO per fomentar i compartir la lectura  s’ha animat a enviar-nos les seves impressions de ‘La maledicció de Hill House’, la novel·la de Shirley Jackson a què dediquem aquesta primera proposta dinamitzadora.  Antonio Lozano va ser un dels primers lectors a fer-nos arribar el seu interès pel llibre a través dels comentaris de la notícia que anunciava la iniciativa.

EL PERIÓDICO anima a llegir la novel·la, tant en castellà com en català, i a que els lectors ens facin arribar les seves opinions, comentaris i sensacions sobre el llibre en l’apartat de comentaris del final d’aquesta notícia.

El llibre, editat per L’Altra en català, es pot aconseguir en préstec a la majoria de biblioteques en alguna de les edicions publicades i també a les llibreries, que continuen obertes malgrat les restriccions pel confinament.

Més informació (Auto)

Títol notícia (Auto)

Títol notícia (Auto)

RESSENYA DE ‘LA MALEDICCIÓ DE HILL HOUSE’

I com parlo jo de ‘La maledicció de Hill House’ sense avançar cap espòiler i sense fer la clàssica ressenya que es pot trobar a Google amb un parell de clics. Jo no soc un gran aficionat al gènere de terror ni tampoc he vist la sèrie homònima de Netflix, per la qual cosa arribava a aquest llibre amb poques idees preestablertes. Sembla obvi, pel títol, que el llibre va d’una casa maleïda, encantada o com la vulguem anomenar i tindrem raó. Però hi ha més, molt més.

La seva autora, Shirley Jackson, es pren el seu temps per donar-nos a conèixer els personatges i per posar sobre avís el lector i els mateixos protagonistes del que trobaran rere els murs de Hill House. Així coneixerem el Dr. Montague, que és qui lloga la casa amb la intenció de realitzar un estudi sobre els fenòmens paranormals que tenen lloc en una casa encantada. L’acompanyaran en la seva estada a Hill House Eleonor Vance, una dona que ha passat molts anys cuidant-se de la seva mare malalta; Theodora, bastant oposada psicològicament a Eleonor, la qual cosa fa que es complementin molt bé i Luke Sanderson, un vividor que només és allà per imposició de la propietària de la casa, que és la seva tia.

I, sobretot, coneixerem el protagonista principal del llibre: Hill House, una «insana» mansió victoriana que «estava allà des de feia vuitanta anys i n’hi podia ser vuitanta més» i que és tractada per l’autora com el que és, un personatge més d’aquesta magnífica novel·la.  Aquests ingredients ens donen peu per cuinar una història de terror a foc lent. Un terror psicològic que juga amb els temors més profunds dels seus protagonistes que anirà in crescendo així que avancem en la lectura. I uns temors que coneixerem perfectament, perquè l’autora ens els ha anat mostrant amb genial mestria, embastant-los de tal manera amb la narració que ni tan sols arribarem a ser conscients que ho està fent. D’igual manera que recrea l’ambient dins de la casa, amb tant detall i precisió que ens fa estremir alhora que s’esgarrifa el personatge que l’està patint.

Un, a mi almenys em va passar, podria pensar al començar a llegir ‘La maledicció de Hill House’ que l’obra tractarà de com reaccionaran els protagonistes al viure a la casa, no obstant, el que el llibre narra és com reacciona Hill House al rebre els protagonistes.

Notícies relacionades

«Els fantasmes de Shirley Jackson són les decisions preses, o les trampes en què vam caure»

Blur no té ningú que els canti

No dic més perquè acabaré explicant una cosa que no he d'explicar. Només una cosa: és un llibre breu i de fàcil lectura. Ja que, per desgràcia, en aquestes dates que ens està tocant viure, hem de passar més temps a casa, si podeu, aprofiteu per llegir-lo. 

Antonio Lozano