'La traviata' més femenina, per a només 500 espectadors al Liceu

Malgrat les restriccions d’aforament, ‘La traviata’ de Verdi més femenina arriba al Liceu aquesta setmana. Dirigida per Speranza Scapucci des del podi i amb quatre Violettas de luxe –Lisette Oropesa, PretteYende, Kristina Mkhitaryan i Ermonela Jaho–, la producció és lleugerament diferent de la vista cinc anys enrere, amb una posada en escena de David McVicar, realista però elegant. La principal diferència estarà en la sala, ja que no només no podrà omplir totes les butaques com llavors, sinó que ni tan sols podrà arribar al 50% de la seva capacitat. Les dues primeres funcions seran hiperelitistes, ja que aquest enorme treball que ha mobilitzat unes 300 persones del Gran Teatre durant un mes podrà ser apreciat únicament per 500 persones, menys del 25% de la capacitat del coliseu, per poder complir les actuals mesures del Procicat.

El Liceu, que encara confia a tenir funcions per a 1.000 espectadors superada la primera fase, de moment ha dividit els assistents de la primera funció del dia 5 de desembre en dos. Uns la veuran un dia abans, el 4. Però en realitat no seran els primers a disfrutar del muntatge, que compta amb una funció per a joves LiceUnder35 aquest dijous. I tots els espectadors afectats per les restriccions perimetrals podran ressituar-se en dues noves funcions habilitades expressament per poder permetre desplaçaments fora de Barcelona: 8 i 16 de desembre a les sis de la tarda. 

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Ermonela Jaho ha sigut l’última soprano a incorporar-se al rol de Viloletta, que cantarà únicament la funció del dia 30 de desembre. Els tenors Pavol Breslik i Dimitry Korchak interpretaran el rol d’Alfredo Germont, i els barítons Giovai Meoni, Àngel Òdena i George Gagnide, el pare de l’Alfredo, Giorgio Germont.

Batuta femenina

Speranza Scapucci, que ja es va posar al capdavant de l’Orquestra i el Cor del Liceu amb ‘Attila’ en la temporada 2017-2018, ha defensat sempre que l’òpera i la música no tenen gènere. «Cada un tenim un sentit i una sensibilitat diferents cap a la música. Dit això, cert és que quan dirigeixo certes òperes sento una connexió especial amb els seus protagonistes. Em va passar amb ‘Madame Butterfly’, també amb la Mimí en ‘La bohème’, i així ho sento amb la Violetta. No és una cosa conscient; és una energia que es crea. I em pot passar amb personatges masculins», apunta. Celebra haver nascut en una època en què «han caigut moltes barreres i les dones poden expressar-se des del podi d’una orquestra». Però no creu que el gènere la faci dirigir de manera diferent, perquè el que canvia en el fons és la personalitat, la història, el coneixement i la manera de veure les coses de cada persona, sigui home o dona. En aquest sentit, indica que, tot i que ella sigui qui lideri la funció cada nit, la seva manera de treballar és molt col·laborativa. «Aporto sempre moltes idees, però també escolto artistes. No pots liderar sense escoltar qui comparteix aquest art, aquesta vocació per la música. Formem un equip».