Tito Ramoneda: «Hem de ser molt proactius amb els preus de les entrades de concerts»

Una finestra

La situació és «critica» i afecta tant les promotores com les empreses subministradores de serveis, passant per les sales. En una cosa semblant a noms: empresaris, molt grans i molt petits, músics, tècnics... «Veníem d’un creixement important des del 2014, amb 400 milions de facturació el 2019, i la previsió per al 2020 era espectacular, però... », es queda sense paraules Ramoneda. ¿Hi ha hagut ja baixes o n’hi pot haver ben aviat? «Hi ha empreses promotores i de serveis que ho estan passant realment malament i si no hi ha una finestra en els pròxims mesos algunes poden desaparèixer», respon amb diplomàcia Ramoneda. Per això reclama les administracions: «Primer, un pla de salvament. I segon, un pla de recuperació, perquè això no serà ràpid. És tan necessari un rescat com un recolzament perquè la tornada a la normalitat sigui factible».

Les administracions no han fet precisament de paladins de la cultura en general i de la música en directe en particular. «La música diguem-ne popular és el germà petit de tots els àmbits que s’emparen sota el paraigua de la cultura –assenyala Ramoneda–. La desestructuració del nostre sector tampoc ha ajudat a plantar cara. Ens hem adonat que necessitem una veu única». Més ben organitzats estan, considera el promotor, els companys del cine i el teatre. Per no parlar que amb prou feines hi ha, si és que n’hi ha alguna, institucions públiques dedicades a la música, una vegada més, ja amb perdó, diguem-ne popular. I les institucions públiques dedicades a altres expressions culturals han sigut les prioritàries. «Les primeres declaracions del ministre de Cultura respecte de la música en directe van ser impròpies i van evidenciar un total desconeixement del que representa el sector –lamenta Ramoneda–. Tot i que això va ser després corregit». Però hi ha més queixes: «Almenys a Catalunya, no mana el Departament de Cultura sinó el Procicat, que està prenent decisions amb ple desconeixement de la realitat del nostre sector. No s’ha comptat amb nosaltres per a res, i això que sabem millor que ningú, i ho hem demostrat, què cal fer».

Declaració inútil 

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Total: la declaració fa uns mesos per part de la Generalitat de la cultura com a bé essencial no ha servit per a res. De cara a un futur de llunyania indeterminada, Ramoneda no tem tant al canvi d’hàbits que puguin causar en el públic la prolongada aturada musical i la por del contagi com a les butxaques buides del personal per la crisi econòmica que ha comportat la crisi sanitària. «Hem de tenir els peus a terra i ser molt proactius amb els preus». ¿Això vol dir que abans de la pandèmia es passaven amb els preus de les entrades? «Això vol dir que abans la butxaca de la gent tenia un límit i ara en té un altre. I que tothom s’ha apretat el cinturó per mantenir la flama viva: artistes, sales, empreses de serveis... Per començar els artistes estan acceptant retribucions molt per sota de l’habitual».

Grans concerts a grans recintes i festivals: ¿quan? En el millor dels casos, Ramoneda creu que no abans de la segona meitat del 2021. Per començar perquè la posada en marxa de les gires dels artistes de calibre més gran no és cap broma, té molt de posada en marxa d’una maquinària pleistocènica, amb mil factors a tenir en compte. «És un embolic complicadíssim», indica. Més factibles veu en qualsevol cas a mitjà termini els festivals en format de cicles de concerts que els afartaments de música massius.