El Palau celebra els 80 anys de l'estrena del 'Concert d'Aranjuez'

L’han tocat Paco de Lucía i tots els grans de la guitarra. Els compassos del seu ‘Adagi’ són els primers que sonen en moltes classes d’aquest instrument. I que un clàssic popular com el ‘Concert d’Aranjuez’ de Joaquín Rodrigo compleixi 80 anys és tot un esdeveniment, més encara si ho celebra l’escenari que el va veure néixer: el Palau de la Música Catalana. Perquè va ser precisament a l’auditori modernista barceloní on aquesta conegudíssima obra per a guitarra i orquestra la va estrenar un 9 de novembre de 1940 Regino Sáinz de la Maza al costat de l’avui desapareguda Filharmònica de Barcelona, dirigida per César Mendoza Lasalle.

Per commemorar l’efemèride, un Palau tancat al públic per les restriccions de la pandèmia ha organitzat un concert aquest dijous que s’emetrà en directe per ‘streaming’ a càrrec del guitarrista canari Luis Alejandro García Pérez, guanyador del concurs El Primer Palau, que premia joves intèrprets i que es va imposar l’any passat. El músic oferirà l’obra tantes vegades interpretada per doctes i profans junt amb la Simfònica del Vallés sota la batuta de Xavier Puig. La vetllada es podrà seguir de manera gratuïta a través de la plataforma virtual Palau Digital.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Compost a París durant les últimes hores de la guerra civil, l’obra es convertiria en el primer concert per a guitarra i orquestra escrit per un espanyol. Per això mateix, el seu èxit va ser immediat entre els intèrprets d’un instrument tan associat a la cultura hispana, sobretot a partir que Ataúlfo Argenta la dirigís a París el 1950 davant l’Orquestra Nacional d’Espanya comptant amb un mestre com Narciso Yepes a la guitarra. Malgrat l’evident desequilibri que crea una massa simfònica davant un instrument solista de discreta projecció –per norma general la guitarra s’amplifica–, l’obra es va imposar per una feliç escriptura que permet un gran lluïment del solista.

El seu reconeixement internacional vindria associat sobretot a la popularitat del seu característic ‘Adagi’, que van fer seu músics llegendaris aliens a l’àmbit clàssic, com el gran Miles Davis. Mil vegades utilitzada en publicitat, versionada i fins i tot cantada –Josep Carreras, Plácido Domingo o Montserrat Caballé es van atrevir a posar la seva veu a la melodia–, l’obra ha viscut mil vides, algunes tan llunyanes a la seva essència com la de Lola Flores, en clau de rumba, o les de Nana Moskouri, Paloma San Basilio, Dyango, Demis Roussos, Amália Rodrigues o Andrea Bocelli. El que dèiem, un clàssic popular.