Un congrés i una exposició a Nova York recordaran Gil de Biedma

 «Que la vida iba en serio / uno lo empieza a comprender más tarde». Aquest, un dels perennes versos de Jaime Gil de Biedma, ressona als 30 anys de la mort del poeta barceloní, commemorats el 13 de novembre. «Aporta lucidesa, lluita, molta veritat», diu d’ell Alejandro Palomas. «Utilitza una poètica que pensa com a fill de veí no com a fill de Deú, i utilitza les paraules de la tribu. És un personatge nascut pel compromís polític», destaca Luis García Montero. «És un referent de llibertat, carnalitat i valentia», aporta Raquel Lanseros. Són algunes de les paraules amb les quals ho celebren els seus col·legues literaris –juntament amb  Jaime Siles, María Eloy i J. J. Armas Marcelo– en un vídeo homenatge presentat pel consolat d’Espanya a Nova York.

El vídeo, a més de retre homenatge a la vida i obra de Gil de Biedma, anuncia la celebració a la ciutat nord-americana, la primavera vinent, d’un congrés presencial i d’una exposició sobre ell. El treball s’emmarca dins del #ProgramaVentana, de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per a Desenvolupament (AECID), amb l’objectiu d’impulsar la internacionalització d’artistes, creadors i indústries culturals del país malgrat les limitacions de la pandèmia, a través del treball en xarxa i principalment per mitjans digitals.

Amb la Universitat de Princeton

Notícies relacionades

Guerra civil versemblant

Un exercici de terror sense carisma

Sempre que la situació sanitària ho permeti, el congrés, que comptarà amb la Universitat de Princeton, el grup editorial Penguin Random House i l’Institut Cervantes de Nova York, recordarà la figura de Gil de Biedma com un dels poetes contemporanis en espanyol més importants del segle XX, membre de la generació del 50 i l’obra del qual s’ha traduït a l’anglès, francès o italià, entre altres idiomes. 

La seva obra ha sigut qualificada de «poesia de l’experiència», tot i que ell matisava que era el «de la vivència», perquè el que passa en un poema, «mai li ha passat a un». Els seus versos se centren en la preocupació per la pèrdua de joventut i l’amor, però també en la destrucció dels records i el pas del temps.