CULTURA EN CONFLICTES

Les escoles de dansa es manifesten davant la Generalitat

Uns 500 ballarins i professors reclamen la reobertura dels seus centres amb una 'performance' que ha combinat moments de silenci amb explosions de moviment

zentauroepp55816964 icult201109105819

zentauroepp55816964 icult201109105819 / FERRAN NADEU

1
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

Uns 500 ballarins i professors de dansa de diversos estils –clàssica, contemporània, tango, claqué, urbana...– representants de les escoles de dansa de Catalunya han omplert aquest matí de dilluns la plaça de Sant Jaume per protestar pel tancament decretat per la Generalitat el passat 30 d’octubre. Aquesta mesura destinada a lluitar contra la segona onada de la Covid-19 també ha portat a tancar gimnasos, teatres i auditoris, entre d’altres.

Notícies relacionades

La protesta ha inclòs una combinació de moments de silenci amb explosions de moviment i consignes com «la dansa és segura, no la tancarem», «la dansa és educació» i «volem obrir les escoles». Saïd Ramos, guanyador el 2019 del concurs televisiu ‘Prodigios’, ha sigut l’encarregat de llegir el manifest d’un col·lectiu que fins ara mai s’havia mostrat tan unit. Ramos, estudiant d’últim curs al Centre de Dansa de Catalunya de l’Hospitalet, ha hagut de quedar-se a casa aquests dies. «Jo no puc continuar assajant al centre i em toca fer-ho des de casa, ‘online’, amb el risc que suposa de lesions. En canvi, els conservatoris i les escoles reglades sí que poden obrir. No podem permetre-ho. Tothom té dret a l’educació.» 

Cadascun dels assistents hi ha anat amb les seves sabates de ball. En un moment de la protesta cadascú ha agafat les seves sabatilles de feina. Alguns han aixecat els braços mostrant les seves desgastades sabatilles de punta, d’altres les seves sabates de flamenc, de tango, de claqué o les sabatilles d’esport com les de les danses urbanes i han començat a aplaudir-hi amb força per mostrar la unió i diversitat del seu col·lectiu.  Tot i que la major part del temps han estat asseguts a terra amb distància de seguretat entre ells, també n’hi ha hagut alguns que no han pogut evitar aixecar-se i, després de cridar fort i clar «¡deixeu-nos ballar!», han començat a ballar. Aviat altres companys pròxims s’han unit a la seva explosió d’energia, una manera sana de canalitzar la ràbia i la impotència davant una situació que consideren injusta.