CRÒNICA

Alfonso de Vilallonga, vibrant en l'última nit

El cantant va desplegar les cançons en francès del seu nou àlbum, 'Hors de saison', acompanyat per una poderosa banda que va incloure músics com Marco Mezquida i Pau Figueres, en la nit de tancament de l'activitat musical a Barcelona

jmdiaz55656385 barcelona  29 10 2020 concierto de alfonso de vilallonga en 201030183655

jmdiaz55656385 barcelona 29 10 2020 concierto de alfonso de vilallonga en 201030183655 / FERRAN SENDRA

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Salvat per la campana, Alfonso de Vilallonga va aconseguir consumar la presentació d’‘Hors de saison’, aquest dijous al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), al límit del calendari i de l’esfera del rellotge. La música en directe a Barcelona s’ha tornat a apagar, almenys durant les pròximes dues setmanes, però ens quedarà el record de la ‘joie de vivre’ escenificada per aquest barceloní i la seva selecta tropa en una sala plena i amb els seients protocol·làriament distanciats.

El cavaller De Vilallonga (ha adoptat la preposició, que reservava per als crèdits de les seves bandes sonores, per tal d’evitar confusions) va mimar la translació de l’àlbum a l’escenari amb una superbanda en el nucli del qual vam tenir el piano de Marco Mezquida, la guitarra de Pau Figueres i el contrabaix de Juan Pastor. El trio despullat el va acompanyar en la tonada de benvinguda, ‘Je t’attends’, la cançó d’espera desconcertada a ritme de swing que va crear en els dies de confinament domiciliari. I ell, conjurant els mals auguris amb els seus pantalons platejats de cabaret i el seu ànim d’‘entertainer’ a la desesperada, encantat d’oferir, «très content et heureux», va fer broma, el «dernier concert» de la seva «vie». Esperem que no arribi a tant.

La nota del costat

Notícies relacionades

Després de ‘La note d’à côté’, peça en què fa notar la importància de saber veure en l’error, en «la nota que toques sense voler», el camí veritable, no va poder fer menys que aplaudir al públic per haver acudit a la cita fins i tot amb tantes coses en contra. Però va ser un plaer sortir de casa i deixar tota aquesta angoixa en repòs per colar-nos a la seva bombolla de cançons fora de temps, enriquides pel quartet de corda, que tant poden treure punta a un vell vals com desplegar un oceà d’harmonies somiadores.

A ‘Hors de saison’, De Vilallonga s’allunya de la seva versió més ‘music hall’ (aquelles cançons juganeres, com ‘Toledo’, dels seus temps amb The Cabaret Rose) i es concentra en una composició més sòbria, si bé apta per al gir inesperat i refrescant: el toc ranxer, que sempre ha estat allà flotant, i que va imprimir a ‘Camino del sur’, o el desenllaç enganxós de ‘Décalage’. Cançoner amb recursos i àngel, va consumar la sessió citant els clàssics: Henri Salvador (‘Jardin d’hiver’) i Gilbert Bécaud (un sever ‘Et maintenant’), i ell mateix, amb la seva fita ‘Toutes les choses’, en què es va marcar un bonic duo amb la seva filla Dalida, corista de la nit, que ens emportem posat per recordar-ho en les moixes setmanes que estan per venir.

Temes:

Música