HOTEL CADOGAN (29)

Elemental, 'my dear' Watson

Funambulista rescata 'Los archivos secretos de Sherlock Holmes', relats «apòcrifs» del genial detectiu

zentauroepp55504713 icult sherlock201020174249

zentauroepp55504713 icult sherlock201020174249

1
Es llegeix en minuts
Olga Merino
Olga Merino

Periodista i escriptora

ver +

Els hotels de categoria compten amb un doctor a sou per atendre una eventual indisposició dels allotjats, però aquí, al Cadogan, flotant en l’èter de l’eternitat, sent exquisits cadàvers tant el servei com els hostes, el metge no té gaire tasca. Es tracta d’un tipus cordial i tranquil, la pedra d’afilar en la qual Sherlock Holmes agusava la seva intel·ligència, «elemental, my dear Watson». En efecte, comptem ni més ni menys que amb el doctor John H. Watson, l’inseparable company del detectiu veterà de les guerres angloíndies, ferit de bala a la batalla de Maiwand, el nostre especialista conserva l’hàbit castrense i matina molt. Després del primer glop de te, surt al jardí a fer un cop d’ull als ruscos –l’apicultura l’entreté– per capbussar-se de seguida en un llibre.

Ahir mateix, a mitja tarda, quan la ‘femme de chambre’ va acudir a la biblioteca per servir-li la copa de porto amb unes torrades de formatge Stilton, el doctor Watson, embrancat com estava en la lectura, no va moure un pèl del bigoti, ni tan sols es va immutar quan la noia va haver d’agenollar-se per atiar les brases de la xemeneia. Semblava que li cremaven les celles de pur interès. ¿Què diables devia estar llegint? La noia va poder atrapar el títol amb la cua de l’ull: ‘Archivos secretos de Sherlock Holmes’, en edició de l’escriptor David Felipe Arranz de la mà de l’editorial Funambulista. Es tracta d’una gavella de relats, escrits de forma anònima, que es van publicar per entregues a Alemanya entre el 1907 i el 1911, amb il·lustracions d’Alfred Roloff, (també a Barcelona, en la dècada dels anys 20, a càrrec de l’editorial Atlante). Per a aquesta ocasió –compte, s’anuncien més entregues–, Arranz ha escollit quatre històries molt sucoses, amb prostitutes de Whitechapel, comtes extravagants i un sospitós taüt. O sigui, aventures «apòcrifes» de Sherlock Holmes, tal com va fer Alonso Fernández de Avellaneda amb el ‘Quixot’ de Cervantes per calmar la set de lectors àvids de més i més episodis.

Notícies relacionades

El mçes intrigant del cas és com Arthur Conan Doyle, encara viu i cuejant –va morir el 1930–, no va denunciar el sagaç editor berlinès. ¿En què devia estar ficat Artur?, ¿en alguna sessió espiritista? La culpa va ser seva per crear un univers amb dos personatges inoxidables (i cansar-se’n).