AL RESCAT DE LA CANÇÓ POPULAR

Rodrigo Cuevas & Refree, a la recerca d'una «música tradicional de veritat»

Després d'elaborar conjuntament l'àlbum 'Manual de cortejo', els dos músics estrenen a la Fira Mediterrània el concert 'Llabores', on revisen cançons de treball d'origen ancestral

rodrigo-cuevas-refree

rodrigo-cuevas-refree

2
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto

Les abelles, al maig, procedeixen a eixamenar, és a dir, a «buscar un altre buit en el qual instal·lar-se», i per això «cal estar molt atent per atrapar-les», un moment delicat en què la música pot jugar un paper crucial. «Hi ha cants per demanar-los que es posin i entrin al rusc», explica Rodrigo Cuevas. Tonades de treball, associades a costums i oficis ancestrals, com les que alimenten l’espectacle ‘Llabores’, que aquest cantant asturià i el seu còmplice Raül Rodríguez, Refree, estrenen aquest divendres al teatre Kursaal, de Manresa, dins de la Fira Mediterrània.

Aquest tàndem va fer parlar l’any passat amb l’àlbum ‘Manual de cortejo’, que portava els cants populars transmesos per tradició oral a un estadi diferent, on la percussió tel·lúrica se citava amb l’electrònica.  A Refree l’havia atret, sobretot, el fons d’«investigació de la música tradicional» que va advertir en Cuevas arran d’un concert a Fabra i Coats. «Em va agradar que no només estava interessat en la música, sinó en la vida, i que la seva era una obra amb una dimensió global».

Epifania mallorquina

Rodrigo Cuevas va néixer a Oviedo i viu «per elecció» en una minúscula localitat asturiana, Piloña, convençut que en un petit poble «la vida és més fàcil, amable i bonica». Músic amb formació clàssica de piano, va passar per l’Esmuc, a Barcelona, ciutat on va viure tres anys, i va tenir una revelació quan, una nit, va assistir en una taverna a un recital de ‘glossadors’ que cantaven i improvisaven tonades mallorquines. «Veure aquella música tradicional de veritat, no el folk que jo coneixia, va suposar un punt d’inflexió per a mi», recorda. Poc després va marxar a viure a un llogarret gallec, i va consumar el seu enamorament dels repertoris d'arrel. «Perquè et posicionen en la història, no només musical, sinó de la humanitat», estima, i destaca que els qui els canten «són artistes que no se senten com a tals».

En això incideix Raül Fernández quan recorda el viatge, per a ell «iniciàtic», que tots dos van fer per Astúries, en el qual van contactar amb senyores que eren enciclopèdies rampants del cançoner popular. «Elles tenien la sensació que això seu no tenia cap importància, perquè ni els seus fills i nets els la donaven», explica. Cuevas detecta en aquesta actitud una «baixa autoestima» que es reflecteix en la situació de la llengua asturlleonesa, que ell utilitza en la seva obra (al costat del gallec). «Aconseguir l’oficialitat és important, però no n’hi ha prou amb això: el que cal fer amb la llengua és parlar-la».

Les abelles i el lli

Notícies relacionades

Així, «fent d’Alan Lomax del segle XXI», Cuevas i Refree van seguir el fil d’unes cançons de treball, algunes de les quals van anar a parar a ‘Manual de cortejo’ (com ‘Cesteiros’) i altres, la majoria, s’integren ara a ‘Llabores’, estructurades en ‘suites’ temàtiques. Allà està la peça dedicada a les abelles, i una altra sobre «batre el lli», és a dir, sobre «el procés de transformar-lo en teixit», que, informa Rodrigo, «és un treball duríssim que es va anar perdent fa molts anys».

A ‘Llabores’, Cuevas deixa reposar el seu rampell cabareter, de fan de la copla i del «folklore urbà del segle XX», expressat en episodis passats, i es mostra, diu Refree, «menys ‘showman’ i més músic». En escena, se situaran tots dos «de cara, cantant els dos i amb els instruments al mig», anuncia Raül Fernández. El duo ha disposat tot un arsenal variat de fonts sonores: percussió tradicional, ‘pads’ electrònics, ‘sàmplers’, sintetitzadors, ‘vocoders’... «La gent se sorprendrà».