El nou KBr obre al públic amb una retrospectiva de l'inquietant Bill Brandt

I llavors, Bill Brandt va voler ser reconegut com a artista. Un autèntic, un veritable artista. Un poeta. Era l’any 1944 i el fotògraf britànic nascut a Alemanya va adquirir una càmera Hasselblad Supreme Gran Angular, d’una banda, i una càmera de plaques de les que llavors feia servir la policia, i amb totes dues es va llançar a fotografiar nus, el gran tema de l’art occidental. No hi ha notícia que quedés insatisfet amb el resultat. Els nus de Brandt destil·len una estranya bellesa, una qualitat onírica filla de la contraposició entre el bonic i el sinistre, que ell porta al límit. «Volia canviar la forma de la realitat, i la distorsió que va obtenir gràcies a aquestes càmeres, una per a les fotos en interiors i una altra per a les exteriors, va ser el que li va donar aquesta nova forma». Brandt va crear la seva pròpia visió del cos femení.

Les paraules són de Ramón Esparza, comissari d’una de les exposicions que inauguren l’etapa del nou centre fotogràfic de la Fundació Mapfre a Barcelona. El KBr. Es tracta d’un espai de 1.400 metres quadrats ubicat als baixos de la torre de la companyia d’assegurances al Port Olímpic –amb entrada per l’avinguda del Litoral– i dotat de dues sales d’exposicions, un auditori, una sala polivalent i una llibreria; un lloc que els seus responsables volen convertir en enclavament fotogràfic de la ciutat. «Hi ha un món de la fotografia desenvolupat i potent a Barcelona i volem formar part d’aquesta xarxa», diu la directora de cultura de la fundació, Nadia Arroyo. El nou centre ha suposat una inversió de 3 milions d’euros.

En una paraula: ’unheimlich’

Veient les 186 fotos de la retrospectiva dedicada a Brandt, el que crida l’atenció és que no es considerés un veritable artista fins als nus. Marcat per l’escola surrealista des del seu pas per París el 1930, on va exercir fugaçment d’ajudant de Man Ray, no hi ha dubte que realment va quedar marcat: es respira aquest aire en gran part de les seves imatges, com si estiguessin tocades totes per la mateixa vareta, en una mesura o una altra: bé els reportatges que va fer a Londres durant la guerra, bé els paisatges o bé els retrats, que són els grans temes de la mostra, a més dels nus, i les quatre substancials potes que van aguantar l’edifici de Brandt. I no obstant, si fos necessari definir en una paraula la seva obra, no seria ‘surrealista’, i a més, seria una paraula alemanya, com ell: ‘unheimlich’.

És un terme freudià, i es refereix al que hi ha d’ominós en el que ens és familiar. En psicoanàlisi serveix per explicar algunes horroroses derives de l’angoixa; en Brandt és inquietud, és una sensació de constant amenaça, és l’arpa del sinistre rondant per allà. En l’apartat dels retrats, Esparza en destaca un de Francis Bacon a Primrose Hill, a Londres, el 1963, que podria ser la definició mateixa de l’‘unheimlich’ de Brandt: en un extrem de l’enquadrament hi apareix el pintor, la mirada del qual s’estavella amb la vora de la imatge, perquè el que importa és el que hi ha darrere: un cel encapotat i un fanal intempestiu, un paisatge erm i uns arbres com criatures. «És la millor foto de Bacon que hi ha», diu Esparza.

L’ull esquerre de Tàpies

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

No són menys inquietants els seus ulls, les fotografies d’ulls que va portar a terme als anys 60: el dret de Víctor Vasarely, l’esquerre de Max Ernst, l’esquerre d’Antoni Tàpies, el dret de Jean Dubuffet. Primers, primeríssims plans d’«aquests ulls que van canviar la manera de veure el món», explica Esparza. És a dir que no fotografia ulls, Brandt: fotografia mirades. Però descobreix alhora com d’inquietant, de sinistre, d’‘unheimlich’ pot ser aquest conjunt de globus ocular i parpelles i celles i arrugues paquidèrmiques o de rèptil.

I això és el que ofereix l’Espai 1. Al costat, l’Espai 2 acull una mostra sobre el treball del novaiorquès Paul Strand, un altre renovador de la fotografia del segle XX. Serà la dinàmica que marcarà l’activitat museística del centre: l’Espai 1 per a les grans retrospectives i l’Espai 2 per a les exposicions de la mateixa col·lecció. Les dues mostres estaran obertes al públic fins a finals de gener.