MÚSICA POPULAR

Celso Albelo, del mòbil al vinil

El tenor llança 'APDP... en busca de la PAZ', un àlbum amb cançons romàntiques, òpera i bolero gravat durant la pandèmia a través del telèfon

Javier Camarena, Pancho Corujo i Blanca Valido col·laboren en aquest singular disc on el cantant recupera cançons pròximes al seu cor

zentauroepp54876793 icult200911180828

zentauroepp54876793 icult200911180828
zentauroepp50642661 icult200911180649

/

2
Es llegeix en minuts
Marta Cervera
Marta Cervera

Periodista

ver +

La pandèmia ha permès a Celso Albelo aconseguir gravar el disc que mai tenia temps de fer. Un àlbum sorgit del cor i de la necessitat de cantar durant la pandèmia que s’ha gravat amb telèfons mòbils. Dos telèfons, un per escoltar amb una orellera la base musical a guitarra i un altre per gravar la veu, han permès al tenor canari  crear des de casa seva a Roma, on es va confinar, un disc singular que combina música lírica i cançó romàntica d’autors canaris i llatinoamericans. Un compendi de cançons amb les quals va créixer. Els seus clàssics podríem dir. Però el més sorprenent és que l’àlbum titulat ‘APDP... en busca de la PAZ’ acaba de veure la llum ¡en vinil!. «Vivim massa de pressa. M’agrada la cerimònia de treure un disc de la funda i posar-lo en tocadiscos perquè et predisposa a certa meditació, a escoltar les cançons d’una altra manera», ha explicat Albelo. Quan s’hagi venut la primera edició limitada de 1.000 còpies, el llançarà  en plataformes. «Aquest disc té una mica de bogeria, potser no és perfecte però conté molta veritat», confessa.  

L’àlbum és un intent d’acostar la seva bonica veu a altres estils que estima. Hi participen alguns dels seus amics com l’aclamat tenor mexicà Javier Camarena amb el qual canta a duo el bolero ‘Perdón’, del porto-riqueny Pedro Flores. «Ell va triar el tema perquè coneix molt bé aquest tipus de repertori. Només vam haver de posar-nos d’acord en quina tonalitat cantar i ja està», recorda. També col·laboren en l’àlbum el tenor Pancho Corujo i la soprano Blanca Valido. Amb aquesta última borda una magnífica ‘Te vi’ que interpreten acompanyats de guitarra i saxo. Tot i que va crear aquest disc a Itàlia, on viu amb la seva dona i fills, la seva estimada Canàries amara aquest treball. L’enyorança que sentia per la seva terra es filtra en aquestes cançons i es nota en el delicat treball del productor canari Sergio Núñez. «Ell em va animar a fer el disc. Passem hores al telèfon parlant, escoltant... Ell, com jo, és un altre boig», reconeix.  I també destaca «la sort de comptar amb l’arranjador Juan Manuel Padrón, perquè hi ha molts detalls».

Notícies relacionades

L’única ària d’òpera del disc és una versió molt personal d’‘Una furtiva lágrima’, que tantes alegries li ha donat en la seva carrera. «Vaig gravar la primera part de la cançó amb guitarra, però la segona és com un somieig de Nemorino, va més enllà». Poliritmes, ‘chátaras’, fins i tot el so d’aquests xiulets tan particulars de la Gomera es colen en un disc ple d’aromes. Fins i tot inclou un tema dedicat a un vi canari, ‘Linaje de Pago’, compost per Albelo. «La música tal com la sento és una cosa universal que no distingeix entre l’àmbit culte i el popular. Per a mi la bona música, la música ben feta és aquella que té veritat».

De moment ja ha presentat el disc a la seva terra des d’on prepara els seus pròxims compromisos, entre els quals un concert al teatre de la Zarzuela de Madrid, el 5 d’octubre. «S’ha d’aprendre a conviure amb la pandèmia: mans, mascareta i distància física», assenyala satisfet de les mesures de seguretat adoptades als teatres. «La cultura no només és segura sinó exemplar. Hi ha tota una sèrie de protocols més enllà de l’escenari que el públic no veu veritablement al·lucinants».

Temes:

Òpera Música